Inici Teatre Xarxa porta a Igualada «Rucs o la maledicció del bruixot»

Xarxa porta a Igualada «Rucs o la maledicció del bruixot»

COMPARTIR

[Img #5125]Pere Casanovas i Pere Romagosa (premiats com a millors actors masculins a FETEN) són els intèrprets de l’espectacle Rucs o la maledicció del bruixot, dirigit per Toni Albà. Xarxa Igualada proposa aquesta funció per al proper diumenge, dia 3 de març, a ¼ d’1 del migdia al Teatre Municipal l’Ateneu. Les entrades tenen un preu de 5 € i de 4 € per als socis de la Xarxa; es poden comprar el dissabte de 7 a 8 del vespre i una hora abans de l’inici de l’espectacle al vestíbul de l’Ateneu Igualadí.

La Companyia de Teatre “La pera [Img #5126]llimonera” fou creada l’any 1993 per Pere Casanovas i Pere Romagosa. Tots dos havien estudiat junts al l’Escola “El Timbal” ,al “Col•legi de Teatre” de Barcelona i treballat amb les companyies de Teatre El Llamp , “The Village Idiots” (Jocs Olímpics/ Barcelona’92) i en diverses col•laboracions amb La Cubana.

A la nostra ciutat ja hem pogut veure tots els seus espectacles: Rucs. La Maledicció del bruixot, estrenat en la XIII Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (1993) i “Premi Nas d’Or» al Festival de Pallassos de Cornellà [Img #5127](1994); Qvo No Vadis, estrenat el 1995 al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada; Llorenç de l’Àvia i La Catifa Voladora, que s’estrenà el juny de 1999 en la 10a Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada; GRIM,GRIM o La Blancallops i els 7 porquets, s’estrenà també al Teatre Municipal L’Ateneu el 2004 en el marc de la 15a Mostra de Teatre Infantil i Juvenil de la XARXA. També a la Mostra de l’any 2011 van estrenar TORTUGA, L’Illa d’en Tresot. La versió en castellà (TORTUGA, La Isla de Teodoro) rebé el PREMI FETEN 2012 a la Millor Interpretació Masculina per a tots dos actors.

Rucs, La Maledicció del bruixot, és una comèdia de creació pròpia on dos joglars medievals interpreten múltiples personatges utilitzant el llenguatge de la màscara, el clown i els bufons. Recorren a la improvisació com a base per a la creació dels espectacles, i han anat consolidant un estil propi on els textos, senzills i directes, plens de jocs de paraules, complementats pel gest i la imatge, són les claus per arribar a un públic de totes les edats.

UNA HISTÒRIA PER RIURE, RIURE

Fa molts anys. En un país llunyà, llunyà, llunyà… Un Rei molt poderós marxa a la Guerra del Cigró. En aquell temps, aquestes guerres solien durar molts mesos, potser anys… Així doncs, el Rei en la seva absència confia el seu reialme i la seva filla, la Princesa Caterina, al Mag de la Berruga Verda. Bé, més que un mag podem dir que era un bruixot i amb molt males intencions, ja que seduït per la bellesa de la Princesa i amb l’afany d’arribar a ser Rei, li demana la mà, però, la Princesa enamorada del príncep ‘Rosendo’ li dóna carabassa. El Bruixot, enrabiat, llença un encanteri a la Princesa.

Quan el valerós príncep ‘Rosendo’ arriba al castell per veure la seva enamorada la reconeix, malgrat que s’ha convertit en una granota verda i fastigosa. Decidit a desfer l’encanteri del bruixot que pateix la seva estimada princesa, i seguint el consell que ella li dóna, se’n va cavalcant amb el seu cavall ‘Curioso’ a la recerca del Mirall Màgic.

En trobar el Mirall, i després de moltes explicacions i mals entesos aconsegueix que l’escolti; el Mirall li lliura un vell pergamí on explica com elaborar un beuratge que alliberarà la seva enamorada del terrible encanteri.

Seguint sempre les instruccions que hi ha escrites al vell pergamí, en ‘Rosendo’ cerca al Rei de Copes, que segons diuen viu al bosc d’En Fournier. Vol que aquest li deixi la Copa. Amb la Copa a les seves mans i remant sense defallir se’n va cap a l’altra banda del llac per omplir-la d’aigua de la Font de l’Aigua Corrent. Havent hagut de fer algunes corredisses i una, amb una mica de mullena, però amb la Copa ben plena d’aigua, en Rosendo travessa les altes muntanyes per agafar la Perla Gegant que porta penjada del coll el Monstre dels Tres Caps que allí habita. Després d’una lluita ferotge li pren la Perla Gegant al monstre i la tira dins la Copa plena d’aigua. Sense perdre temps torna al bosc on hi ha amagada la seva enamorada, li fa empassar el beuratge i aconsegueix així fer tornar la granota al seu estat normal de Princesa.
El bruixot, en adonar-se’n, i veient-los fugir cavalcant damunt d’en ‘Curioso’, els llença un altre encanteri per convertir-los en estàtues. Però, el Rei, que en aquell instant tornava de la guerra, fa reflectir l’encanteri amb el seu poderós escut sobre el bruixot i el converteix en estàtua. El Rei assabentat per la seva filla dels actes del bruixot durant la seva absència, concedeix la mà de la Princesa al valerós príncep ‘Rosendo’ i llença el maleït bruixot de la Berruga Verda dins el pou dels encongits (on aquell que hi cau es fa petit, petit, petit…) proclama que si mai algú el treu de dins del pou estarà condemnat a explicar mil vegades aquesta història.

I aquest, aquest és el Malefici que pateixen els nostres protagonistes, la condemna d’anar explicant de poble en poble aquesta història mil vegades, perquè un dia del mes d’agost, o potser del mes de juliol, cercant aigua per apagar la set sota la calor d’un sol cunicular, tragueren del Pou dels Encongits el maleït Bruixot de la Berruga Verda tot encongit i petit, petit, petit …

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*