Inici Destacats La vilanovina Nayades Sanz aconsegueix 11 medalles als Jocs Mundials de Talla...

La vilanovina Nayades Sanz aconsegueix 11 medalles als Jocs Mundials de Talla Baixa

COMPARTIR

L’esportista de Vilanova del Camí Nayades Sanz ha participat als World Dwarf Games o Jocs Mundials de Talla Baixa d’aquest estiu al Canadà i ha tornat a la comarca amb un total d’onze medalles: set d’or, tres de plata i una de bronze. Aquesta competició s’organitza des de 1993 cada quatre anys i està dirigida a persones amb patologies de creixement. De fet, els participants poden fer un màxim d’1,50 metres d’alçada i estan dividits en tres categories en funció de la llargada de cames i braços.

La Nayades és una esportista polifacètica i ha competit en sis disciplines diferents, tot i que amb natació on hi ha invertit més hores d’entrenament i hi ha aconseguit 5 medalles: or als 100 i 200 metres lliures i als 50 esquena; la plata als 50 metres braça i un bronze en una prova de relleus. La resta d’ors són dels 100 metres d’atletisme, el llançament de pes, javelina i disc; i amb la plata de tenis taula i bàdminton completa el seu palmarès d’aquests jocs. “No m’esperava guanyar tantes medalles”, confessa.

Però al Canadà també s’hi ha trobat la part més humana de l’esport. Defineix els Jocs Mundials de Talla Baixa com “una experiència increïble que espero repetir d’aquí quatre anys”. En destaca la quantitat de gent que ha conegut i les cultures que ha vist. Explica que “recomanaria que hi participés tothom que gos de talla baixa. Volem conscienciar-los que facin esports i es creguin que en són capaços. Encara que siguem baixos, podem fer esport igual”.

Per poder gaudir de l’aventura, la Nayades s’ha preparat durant dos anys que la mateixa esportista defineix coma “molt intensos”. Arrel de conèixer en Joan Pahisa i la seva associació PTB Sports, que lluita per la visibilitat les patologies del creixement, va ser quan va conèixer l’existència del Jocs i es va posar com a objectiu participar-hi. Dues hores diàries d’entrenament de natació i una hora i mitja setmanal en altres disciplines li avalen les onze medalles que ha guanyat. “Tot ha passat molt ràpid i encara ho estic assimilant”, sentencia.

Una vida lligada a l’esport

Competir i fer esport no li ve de nou. Ella mateixa diu que un dels primers records que té és ella amb una pilota a la mà. La Nayades Sanz explica que “vaig començar amb el futbol, però després em vaig apuntar a poliesportiu i a bàdminton. He tocat gairebé tots els esports”. Fos al pati de l’escola o jugant amb el seu cosí, sempre estava disposada a jugar. El cas de la natació – l’esport que practica amb més assiduïtat – és curiós, ja que als primer cursets que va fer, no va ser del tot feliç. Els altres nens començaven a créixer i “ho vaig passar malament”. Però es va quedar amb una espineta que anys després, al poder competir en un club de natació adaptada – i ara, amb cinc medalles des del Canadà – ja s’ha pogut treure.

L’esport ha determinat en la seva personalitat, ja que diu que en especial a la primària i l’adolescència, la va ajudar molt a no tancar-se. “Si els nens veuen que t’integres, que jugues amb ells i que participes et fa ser més obert, feliç i independent”, explica Sanz.

És per això que encoratja als pares amb nens amb patologies de creixement que els seus fills “provin l’esport, que no els sobre protegeixin perquè han de viure experiències i això els farà ser més independents”. També parla de la responsabilitat paterna a l’hora d’educar per normalitzar la seva malaltia.

De cara al futur, es planteja descansar després de dos anys d’entrenament i està a l’expectativa de les oportunitats que puguin venir, això sí, dins del món de l’esport. “Necessito fer esport, em va bé a nivell mental i si no, ho trobo a faltar”, conclou.

FER UN COMENTARI

*