Vallbona d’Anoia recorda el seu mestre més admirat, Josep Masclans, i divulga el seu llegat

Vallbona d’Anoia no oblida Josep Masclans Pascual (1878-1962). Tot al contrari, vol que la memòria d’aquest mestre amb qui va mantenir una entranyable relació d’admiració i estima mútues perduri per sempre i que la seva rica herència humana, pedagògica, cultural i social sigui coneguda per les generacions futures.

Del Mestre en majúscules i de la prolífica activitat que va dur a terme a Vallbona entre els anys 1921 i 1939 –quan va ser represaliat a Burgos- se’n conserven a dia d’avui documentació i escrits personals, correspondència particular, documents relacionats amb la docència i diverses fotografies. Aquest material el va rebre de familiars del mestre un dels seus exalumnes, Francisco Vilarrubí Guitart, qui durant molts any va dur  a terme un acurada tasca de conservació, ordenació i classificació.

El 19 de maig vinent, Vilarrubí, de 88 anys, farà donació a títol gratuït del fons documental Josep Masclans a l’Arxiu Municipal de Vallbona d’Anoia per garantir-ne la seva preservació i divulgació. Serà un acte solemne que tindrà lloc a les 6 de la tarda a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament, en el marc de les emblemàtiques Festes del Roser. La donació és una iniciativa del mateix Vilarrubí i uns altres dos particulars: Jaume Borràs Martí i Miquel Gutiérrez Poch.

Un fons de gran valor documental

El fons Josep Masclans té un gran valor documental ja que permet elaborar una biografia del mestre, difondre la gran dimensió de la seva tasca, i donar a conèixer el seu arrelament a Vallbona. És també el testimoni gràfic de tota una generació de nois de Vallbona.

Està format per 7 volums que inclouen la documentació personal de Masclans -amb una cronologia que va de 1878 a 1962-, 4 llibres que corresponen al Diari de les classes dels cursos 1931-32, 1932-33, 1933-34 i 1934-35, un volum que recull l’acte d’homenatge que Vallbona li va fer el 1979, 7 quadres amb fotografies i una medalla.

Entre altres materials, es conserven l’acta de naixement i del servei militar, el títol, nomenaments, l’associació professional, documentació del consell de guerra al qual va ser sotmès, llistes d’alumnes, exàmens, programes d’actes, memòries personals, notes biogràfiques, articles sobre l’actualitat, reflexions pedagògiques, cartes, postals i fotografies de les activitats escolars en les diverses poblacions on va exercir.

L’arxiu Josep Masclans ja es va fer públic l’any 1992, i des d’aleshores ha estat custodiat per l’associació Camí Ral, que l’ha conservat i n’ha permès la consulta a les persones interessades.

Aquest fons documental també va servir de base per a un treball de recerca de l’alumna de l’institut de Capellades Maria Gutiérrez que, titulat ‘El meu mestre – Josep Masclans Pascual’ va guanyar el primer premi del certamen Igualada Recerca Jove, en la modalitat de Ciències Socials. La convocatòria premia els millors treballs de recerca de batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior de la comarca i la seva zona d’influència. El treball parteix de la tesi que el mestre és la figura principal en l’ensenyament i, entre altres aspectes, mostra com un docent pot desenvolupar una gran tasca pedagògica amb pocs recursos.

A partir de la donació del 19 de maig vinent, l’Ajuntament, amb la col·laboració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s’encarregarà de la conservació del fons documental. També contribuirà a la creació d’una comissió que vetllarà per la preservació de l’arxiu i per la difusió de la figura del mestre.

Exposició-Homenatge

El conjunt documental ja es podrà veure per les Festes del Roser en una exposició organitzada per l’Ajuntament amb el títol ‘La Vallbona del Sr. Masclans: el mestre i el poble’. S’inaugurarà el dissabte 18 de maig, a les 6 de la tarda, i romandrà oberta fins el dilluns 21. El dissabte es podrà visitar de les 6 de la tarda a 2/4 de 9, el diumenge d’1 a 2 del migdia i de 7 a 8 de la tarda, i el dilluns de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 de la tarda. Després, romandrà oberta dues setmanes més, en l’horari habitual de l’Ajuntament.

Josep Masclans i Vallbona d’Anoia: una admiració mútua

Nascut a l’aleshores poble de Sants el 1878, el mestre Josep Masclans va ser destinat el 1921 a Vallbona d’Anoia, on s’hi va estar fins l’any 1939, quan va ser represaliat sense cap tipus de raó i desterrat a Nidáguila (Burgos). Posteriorment seria destituït de la seva condició de Mestre Nacional.

Va ser precisament en la seva estada a Vallbona on Masclans va poder desenvolupar amb tota la seva maduresa la pedagogia, deixant una empremta inesborrable entre els seus alumnes i altra gent del poble.  Però l’admiració i l’estima van ser mútues. El mestre, en una carta escrita el dia que va jubilar-se, agraïa “que la Providència m’escollís el poble de Vallbona com a camp de les meves delícies i demés operacions pedagògiques…son dolç record m’acompanyarà en tot el temps que em resta de vida”.

Masclans va fer de l’escola un lloc acollidor per als infants i va augmentar la seva assistència regular, en un context on els nens eren mà d’obra barata per a les fàbriques. L’índex d’alfabetització del poble va passar del 61% l’any 1920 al 68% el 1930.

La seva tasca no es va reduir a les parets de l’escola. Va recuperar celebracions tradicionals com la de Sant Nicolau, va implantar la Festa de l’Arbre i va impulsar diversos festivals infantils. També va formar corals per cantar les caramelles i va aconseguir que es representessin a Vallbona obres de teatre de manera regular. A més, va crear una biblioteca que l’any 1940 disposava ja de 900 llibres, els quals malauradament van ser cremats a la plaça del poble pels nous mestres afins al ‘Movimiento’. A Vallbona hi arribaven l’any 1921 11 diaris, i l’any 1939, 1.500 diaris i revistes, la qual cosa demostra la dimensió de la seva culturització del municipi. Amb el seu mestratge, Masclans va forjar una generació de vallbonencs que van arribar a destacats llocs de la política, de l’empresa, o senzillament de la vida quotidiana.
Va ser un mestre tradicional, però amb una altra manera de fer pedagogia per a l’època. Catòlic de tota la vida, va veure com era apartat d’allò que més li agradava de manera totalment arbitrària i injusta.

De la profunda estimació que li guarden els seus alumnes i el poble de Vallbona en són mostra els diversos reconeixements públics que se li han tributat. L’any 1973 es va fundar l’Agrupament Escolta amb el nom de Josep Masclans. Posteriorment la casa de colònies que la Parròquia de Vallbona té a Cabrera va agafar també el seu nom.  Però l’homenatge més sentit va ser el que li van fer els seus antics alumnes l’any 1979, descobrint una placa commemorativa a la nova escola. Finalment, l’any 1992 es va fer públic el fons documental Josep Masclans.
El mestre va morir a Barcelona l’any 1962 després de tota una vida lliurada a l’ensenyament.