Inici Cinema ‘Una familia de Tokio’, divendres al Cineclub Ateneu

‘Una familia de Tokio’, divendres al Cineclub Ateneu

COMPARTIR

[swf object]

Nova sessió del Cineclub Ateneu. Divendres, 24 de gener, a 2/4 d’11 del vespre, al Teatre Municipal de l’Ateneu es projectarà «Una familia de Tokio», film japonés de Yoji Yamada estrenat l’any passat.
 
Un ancià matrimoni viatja a Tòquio des de la seva llar en una petita illa a Hiroshima per visitar als seus tres fills. El primogènit, Koichi, dirigeix un hospital. La filla mitjana, Shigeko porta un saló de bellesa. El fill menor, Shuji, 

[Img #12544]

és escenògraf. Encara que els tres volen que els seus pares tinguin una estada agradable a Tòquio, tots ells estan ocupats amb els seus treballs, i els ancians no se senten a gust a la capital. Un dia, Tomiko visita el pis de Shuji, on es porta l’agradable sorpresa de conèixer a Noriko, la núvia del seu fill.
 
Després de l’enorme èxit de la «trilogia del samurai» ens arriba l’última pel·lícula de Yoji Yamada. Aquest director ja destacaria entre els grans mestres del cinema japonès només per la seva sèrie de 48 pel·lícules «Tora- sant», un autèntic fenomen en la cultura japonesa. Yamada no només és un dels directors més estimats a Japó, sinó que les seves pel·lícules s’han guanyat adeptes en tots els racons del món.
 
«Una familia de Tòquio» s’inspira directament en «Contes de Tòquio» (1953), considerada com una de les millors pel·lícules japoneses de la història.
 
Com la pel·lícula de Ozu, descriu el viatge cap a la capital japonesa d’un matrimoni d’ancians que anhela retrobar-se amb els seus fills. La parella protagonista no triga a adonar-se que els temps han canviat. Els vells pot ser que siguin un tresor de saviesa, però també una molèstia en temps on tot és fugaç, fins i tot els sentiments. El seu acabarà sent un viatge cap a la solitud i el record. Perquè l’única cosa real és el passat que van viure junts i que ara se’ls escapa de les mans. La seva desolació serà total en una immensa urbs dominada per la pressa i l’egoisme, fins i tot per part dels éssers més propers.
 
Una meravellosa joia que l’espectador sent en tot moment molt propera, molt pròpia, molt seva.
COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*