Un empresari igualadí es declara culpable de la crisi

L’empresari igualadí Eduardo Soto, que gestiona una benzinera amb túnel de rentat, així com una línea de negoci d’energies renovables, ha anat elaborant una teoria de la crisi econòmica d’ençà el seu inici el 2008.

En la seva opinió, tots en som responsables “per acció o per omissió” i ell no té problemes en reconèixer-ho “perquè sóc una persona sense cap rellevància”.

Amb aquestes idees a la motxilla, Soto va fer el maig de 2011 el Camí de Santiago amb una samarreta que duia el lema del seu llibre “¿Crisis? Yo culpable… y tu?”. La seva intenció era obrir el debat i recollir les opinions dels peregrins que es trobava pel camí. Poc després va sorgir el moviment dels indignats i Soto es va apropar a les assemblees de Madrid i Barcelona amb la intenció de compartir el seu missatge. Ni uns ni altres el van acollir amb els braços oberts. Com diu l’igualadí, “em miraven des d’una posició de superioritat i no volien ni sentir a parlar de culpabilitat, perquè tots ells es declaraven del bàndol dels perdedors”.

Durant l’estada a Madrid va aprofitar per intentar transmetre el seu missatge al Congrés dels Diputats i a les seus dels Partit Popular i el PSOE. Només els partits el van rebre i al Congrés els agents de la Policia Nacional que custodiaven els accessos el van advertir que intentar parlar amb els diputats a l’entrada no estava permès.

Eduardo Soto ha plasmat aquestes experiències en el llibre “Cartes de la crisi… a la oportunitat”, que ha editat ell mateix en català i castellà i que ven a la seva pròpia benzinera. El llibre recull també les seves propostes per generar riquesa i sortir de la crisi.

Inventar sobre inventari

La premisa bàsica de Soto és que hem de crear sobre el que ja tenim, perquè l’escalada de creixement a la qual impulsava el Capitalisme no ha portat a una riquesa infinita. La seva principal proposta és una correcta gestió forestal que permeti optimitzar la producció agrícola –petites plantacions ni es recullen-, evitar incendis i generar energia a partir de la biomassa que es pot produir amb els residus forestals per reduir la dependència del mercat internacional del petroli.

Aquest darrer punt és el més curiós. Com una persona que es guanya la vida amb el petroli proposa començar a prescindir-ne?. La seva resposta és que “en primer lloc, sabem que no succeirà d’avui per demà, però a més si tu ets el primer que ho proposa, seràs el primer a reconvertir-te”.