Un cant d’eternitat

Javier Recio i Rodríguez

Avui és 11 de setembre i celebrem la Diada Nacional de Catalunya, data assenyalada al calendari que cada any commemorem per la defensa de Barcelona tal dia com avui l’any 1714 contra la monarquia borbònica de Felip V en plena Guerra de Successió. Catalunya fou vençuda i se li va arrabassar la seva autonomia defensada pels Àustries, una derrota amb ressò infinit que és consciència històrica del poble català. L’onze de setembre és un dia per recordar a qui incansablement va lluitar fins el seu últim alè defensant els drets i llibertats de la nació catalana. Personatges com Pau Claris, Valentí Almirall, Mercè Rodoreda, Rafael Casanova, Neus Català, Francesc Macià, Lluís Companys, Marina Ginestà, entre molts i molts més, han teixit part de la nostra història i són un motiu per l’empenta i no només per la veneració. Som un poble vencedor i no ens oblidem de totes les nacions ibèriques oprimides sota un jou monàrquic al que hem estat sotmeses anys i anys, però sense mai claudicar, sempre amb un bon cop de falç contra l’enemic. Nosaltres, el present, som el crit dels que ja no hi són i la llibertat del vent per reprendre el vol d’aquelles idees empresonades. Afrontem un futur ple d’incerteses i interrogants, però al darrere trobem l’esperit històric, democràtic i revolucionari que ha de ser la segada de conquesta. Nació dels seus records de l’ahir, Catalunya és la victòria del demà.