Inici Reportatges Un anoienc a la cuina de «Sálvame»

Un anoienc a la cuina de «Sálvame»

COMPARTIR

[swf object]Toni Gómez, un montbuienc de 26 anys, pertany a un dels col·lectius més invisibles de la televisió: els productors o el que ell anomena “els mags de la tele”. La seva feina no es veu, però és precisament la que fa possible que tot rutlli en pantalla: gestionar el transport dels convidats, mobilitzar equips, gestionar els directes amb l’exterior, gestionar els drets d’utilització d’imatges, aconseguir elements d’atrezzo impossibles…

Després de fer unes pràctiques als mitjans de comunicació municipals de Montbui, es va decidir a estudiar un cicle formatiu de Grau Superior en l’àmbit de la producció audiovisual, el que li va permetre treballar durant una temporada a la productora Gestmusic i a la llavors CityTV. Després d’aquest primer contacte professional comença a estudiar Periodisme “per provar una altra branca, però no em va agradar”. Però amb la ferma decisió de canviar d’aires, fa les maletes i se’n va a Madrid per estudiar una Diplomatura de Cinema.

[Img #4721]El període de pràctiques el passa a la productora La fábrica de la tele, que just en aquells moments arrenca el programa “Sálvame” per a Telecinco. I així, Gómez porta gairebé des del primer dia fent possible que res no falli –ni falti- al programa líder de les tardes a Espanya. La figura del productor és, per a Toni Gómez, “aquella que si tot surt bé ningú no se’n recorda, però que si alguna cosa falla s’enduu totes les queixes”. El més estrany que Gómez ha hagut de resoldre mai a “Sálvame” és aconseguir un elefant per entrar-lo al plató. Però a la seva habilitat li va acompanyar un cop de sort: a Madrid estava de gira un circ que va cedir l’animal. Mesos més tard –després de la cacera del Rei Joan Carles a Botswana-, li van demanar a l’equip portar un elefant “perquè Barbara Rey entrés a plató pujat a sobre, però tot plegat era surrealista, perquè ni el circ estava a Madrid ni Barbara Rey s’hagués prestat a fer això”.

“Sálvame” és show, però “tots són així, la mateixa relació que surt per la tele, la tenen ells per darrera, [Img #4722]i fins i tot amb l’equip. La majoria som gent jove, som de fora, amb alguns hem compartit pis, sortim de festa… Al final passem tantes hores junts que es converteix en la teva família”. De fet, Toni Gómez assegura que el fet de passar tantes hores junts –només l’emissió en directe del programa ja dura quatre hores- “fa que es produeixin moltes d’aquestes tensions que surten per pantalla”. Sobre una de les estrelles, la princesa del pueblo Belén Esteban, Gómez diu que és “tal i com es veu” i assegura “que sempre que parla sobre la seva vida i sobre el seu passat és perquè li han preguntat”.

«La tele és entreteniment»

El programa més vist és, però, el més criticat. Gómez ho te clar: “per mi la tele és entreteniment, si vull cultura llegeixo un llibre, me’n vaig a un museu o al teatre”. Tot i que Gómez no veu el programa si fa el torn de matí, exemplifica la seva visió sobre la televisió i l’entreteniment quan diu [Img #4723]que “jo quan arribo a casa el que vull és desconnectar, perquè per problemes ja tinc els meus”. A més, Gómez reflexiona i diu que “en realitat les persones som cruels, perquè oblides els teus problemes veient els problemes dels demés i al final dius… bé, aquest està pitjor que jo”.

Tornar a Montbui per deixar de ser «Toni el de Sálvame»

Sobre el fet de ser català a Madrid, Gómez explica que en el món de la televisió “on t’acabes movent, tothom és de fora i sobretot catalans. De fet parlo més català a Madrid que aquí quan vinc”. Sobre els hàbits socials, explica que al principi gairebé cada dia anava a festes i esdeveniments, “però quan acaba aquesta etapa, diguem-ne de benvinguda, t’adaptes”.
Gómez acostuma a visitar el seu Montbui natal almenys un cop al mes “per desconnectar”, perquè reconeix que a Madrid “hi ha una certa hipocresia, perquè molta gent se t’apropa perquè estàs treballant on estàs o per on et mous”. Per tant, “el programa en què treballes s’acaba convertint en el teu cognom i la gent et veu d’aquesta forma, en canvi vinc aquí [l’entrevista la fem a Montbui] i sóc el fill de la Tere”.

Agraïm la col·laboració d’Electrodomèstics Martínez en el rodatge d’aquesta entrevista.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*