Inici Cartes dels lectors “La teva sort és la nostra”

“La teva sort és la nostra”

COMPARTIR

“Et desitjo molta sort perquè la teva sort és la nostra”, amb aquestes paraules el cap de l’oposició de Portugal, Rui Rio, va adreçar-se al Primer Ministre del país lusità enmig d’un debat parlamentari sobre la crisi del coronavirus. Rio, del PSD, va seguir dient “Sr. Ministre, compti amb la nostra col·laboració, amb tot el que nosaltres puguem ajudar, ajudarem”. És una manera, certament, atípica de fer “política”, sobretot si ho comparem amb la pràctica parlamentària del nostre país. En uns moments on la competitivitat política és una evidència irrefutable per part de tothom, la crisi del Coronavirus com a mínim ens ha servit per aturar-nos, reflexionar i comprendre que davant d’aquest drama humanitari, sanitari, social i econòmic les representants polítiques hem d’estar a l’alçada del moment i ser altament responsables.

Els nostres respectius grups polítics municipals, diferents i en alguna ocasió antitètics, vam arribar a la mateixa conclusió: calia actuar amb la màxima responsabilitat. I per això tots els i les portaveus polítiques vam coincidir en el missatge que vam traslladar al govern de manera repetida: tot el nostre suport i la nostra predisposició d’ajudar en allò que calgui. Sense matisos. Sense condicions. Davant una situació tan dura totes vam creure que això era el que tocava fer.

Malgrat les diferències -evidents- que tenim amb el govern municipal d’Igualada, malgrat les discrepàncies en algunes decisions, calia evitar la picabaralla política. Calia tancar files davant d’una emergència ingent, titànica i cruenta. Ningú hagués entès, ni tan sols nosaltres, començar batalles polítiques per competir entre nosaltres i desgastar un govern que estava immers en afrontar la crisi del coronavirus. Per nosaltres defugir el retret no comporta, inherentment, compartir tot el que el govern fa. Totes vam considerar que mentre perdíem vides humanes, mentre perdíem els nostres avis i àvies, mentre tots i totes estem aïllats en defensa de la vida, no ho volíem fer. Aquesta és la nostra visió de la política, molt allunyada de la moltes vegades practicada i cada cop més amarada d’agressivitat i amb carència d’escrúpols, però ho vam tenir totes clar.

Creiem, humilment, que davant la crisi econòmica i social que se’ns ha presentat caldran grans dosis de diàleg i consens. Caldrà autèntica política municipal, aquella que pivota al voltant de la senzilla i alhora revolucionària idea d’arribar a acords entre persones que pensem diferent. Això ha d’anar de cedir i pactar. D’acceptar que les idees dels altres no només poden ser bones sinó que poden ser fins i tot millors que les pròpies. Aquesta crisi ha de servir com a punt d’inflexió per abandonar la competitivitat acèrrima per “guanyar” o “no perdre” i convertir-se en una oportunitat per construir plegats un futur on no sigui sempre la mateixa gent qui pagui les conseqüències d’una nova falla del sistema. Nosaltres ens comprometem a fer-ho, però cal que el govern municipal també ho faci, adoptant una actitud més propensa al diàleg i consens. Durant aquest temps hem sentit que la lleialtat de tots, tots els grups!, amb el govern no s’ha traduït, malauradament, en una relació recíproca de confiança, informació i consens. Entenem, com no pot ser d’una altra manera, la complexitat del moment. Però, honestament, s’hagués agraït molt tan sols una mostra per part del govern de practicar la unitat que clamava. Perquè la unitat no vol dir que nosaltres callem sinó que les solucions per afrontar els problemes siguin de ciutat, conjuntes. De fet, a algú se li acudeix una millor manera d’afrontar els reptes colossals que tenim com a ciutat que de manera conjunta i coordinada?

No és temps de retrets, és temps de confiar, creure que el govern municipal, que ha anunciat la seva voluntat de treballar plegats, practicarà de manera fefaent el consens i el diàleg que totes veiem imprescindible. Ningú perdonaria que això fos una estratègia superficial, calen fets tangibles. Si ho fem així, de ben segur que qui més en sortirà beneficiada serà la ciutadania. Nosaltres, l’oposició que no hem fet oposició durant la crisi del coronavirus, hem fet el que dèiem sense màcula i amb una dosi de responsabilitat innegable. I ara cal que el govern també comenci a fer-ho.

Montserrat Argelich (ERC) – Montserrat Montaña (Igualada Som-hi) – Neus Carles (Poble Actiu) – Carmen Manchón (Ciutadans)

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*