El Subterrani celebra la temporada número 25 en antena. De manera ininterrompuda des de l’any 1993, aquest programa de ràdio (actualment a Ràdio Igualada) s’ha submergit en l’actualitat musical, parant l’orella aquí i allà i buscant bona música arreu, més enllà d’estils, d’ara i de sempre.
Aquest dissabte 26 de maig es farà una festa de celebració a La Bastida del Rec, a Igualada. L’acte central d’aquesta serà el concert d’El Petit de Cal Eril, a les 22:30h. Encara es poden fer reserves d’entrades escrivint un correu a subterrani25@gmail.com .
«La millor música que et pots tirar a la cara!» van dir i repetir durant els primers anys de programa, convençuts com estaven que havien de fer proselitisme d’allò que anaven descobrint i que els feia bategar fort els cors i sovint volar cel amunt i més enllà. Van ser els primers anys de programa, llavors a Montbui Ràdio, dissabtes a la tarda on un grup d’amics portaven els vinils nous que s’havien comprat (pocs diners, pocs vinils…) i els punxaven al tocadiscos per a oferir-los a qui els volgués escoltar. Eren els inicis dels anys 90 i l’explosió d’allò que s’anomenà rock alternatiu (indie) els havia enxampat de ple. En aquells primers temps la música que hi va sonar no es va allunyar mai gaire d’aquesta òrbita alternativa, pop i distorsió de guitarres eren dos pilars sobre els que no paraven de girar aquells vinils negres.
No obstant, gairebé des del primer moment, d’altres estils van anar entrant dins el Subterrani; alguns d’ells com la música electrònica pràcticament repudiats en nom d’una pretesa puresa que, amb la perspectiva del temps, gairebé fa posar vermell. Així, de mica en mica es van adonar d’una evidència que encara ara els acompanya, la que no renega d’estils o tendències (de fet sovint són útils per identificar i adjectivar les músiques) però que assumeix que el criteri per a decidir la música que sonarà al programa no pot ser cap altre que escollir aquella música que els agradi. El resultat d’aquesta assumpció ha estat que al llarg de tots aquests anys els estils, tons i colors de les músiques que han sonat al programa han estat diversos i variats. Una anàlisi amb més profunditat podria assenyalar que hi haurà estils que hauran tingut més pes que d’altres en un suposat còmput global, però no serà pas resultat d’un criteri predeterminat per escollir-ne un o l’altre.
Així va ser en el pas per Ràdio Nova, a Vilanova del Camí, i fins ara, 25 anys després a Ràdio Igualada. Van desaparèixer els tocadiscos dels estudis i es van imposar els reproductors de cd’s, que més tard donarien pas a formats que ni tan sols es poden tocar amb les mans, però la mateixa evolució que transformava la manera de punxar música és la que ara els permet que El Subterrani es pugui escoltar des de qualsevol lloc del planeta…
Ser conscients de tot allò que encara no coneixen els estimula per continuar descobrint música en un exercici que sempre volem que sigui en dues direccions (sempre complementàries), des del present i també mirant enrere, convençuts que si realment val la pena tan hi fa quan s’hagi publicat aquella melodia, però també observant el que passa avui i amb un interès especial pel què tenim més a prop, mirant i escoltant la música com a expressió artística a través de la qual entendre i conèixer el moment i lloc en els que vivim.
