Inici Societat El Síndic de Greuges alerta d’un “dèficit de detecció” de l’alumnat vulnerable...

El Síndic de Greuges alerta d’un “dèficit de detecció” de l’alumnat vulnerable a Igualada

COMPARTIR

El Síndic de Greuges de Catalunya constata que a les diverses escoles d’Igualada sufragades amb diners públics s’hi dona una situació alarmant de segregació per qüestió de renda familiar, segons ha exposat La Pública, la coordinadora de les AMPA dels centres públics de la ciutat. “Diverses escoles d’Igualada no escolaritzen cap alumne amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques”, constata amb contundència, mentre que d’altres n’escolaritzen molts més dels que correspondria en un escenari de distribució equitativa.

El Síndic de Greuges es mostra especialment crític amb el fet que no es detectin suficientment els infants vulnerables que han de començar P3, tasca que correspon a l’Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògic (EAP) del Departament d’Educació, amb el suport de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) i Serveis Socials. Concretament, el Síndic determina que “la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques és baix”, i considera plenament demostrat “un dèficit de detecció a P3”. Per tot plegat, insta l’EAP, l’OME i Serveis Socials a “incrementar la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques a P3” de cara a la preinscripció del curs vinent, 2021/22.

Concretament, de les 444 sol·licituds de preinscripció que van rebre les escoles igualadines per al curs actual, l’EAP tan sols va determinar l’existència de 27 casos d’infants provinents de famílies vulnerables, un 6,1% del total. Per garantir una mínima escolarització equilibrada, la llei estableix que les escoles han de reservar un nombre de places determinat per als infants amb necessitats educatives específiques. En el cas d’Igualada, per a aquest curs 20/21 eren de 2 per aula, un total de 44 places. Com que aquestes places no es van omplir, d’altres famílies que no estan en situació de vulnerabilitat han acabat ocupant aquests buits.

Tot aquest seguit de consideracions les ha traslladat ara el Síndic al representant de les famílies de l’escola pública d’Igualada al Consell de Garanties d’Admissió (CGA), Bernat Ferrer, en resposta a una consulta formulada el juny del 2019. En aquesta resolució, insta els agents implicats a millorar el procediment de cara al curs 2021/22 “pel que fa a la implementació de l’escolarització equilibrada d’alumnat”.

Menor detecció, major segregació

Durant el procés de preinscripció, l’alumnat ordinari i l’alumnat vulnerable ocupen places diferents. Per a les aules de 23 infants, 21 places estaven reservades per a inscripcions ordinàries, i 2 per a alumnes amb necessitats específiques.

La majoria d’indicadors apunten que els infants en risc de pobresa a Igualada i el conjunt de Catalunya se situen entre el 20 i el 25%. Si l’EAP només en detecta el 6,1%, s’evita que els infants de famílies pobres que no han estat correctament detectats s’hagin de distribuir equitativament entre el conjunt d’escoles de la ciutat. Així, es possibilita que n’hi hagi unes quantes que esquivin l’obligatorietat de reservar el mínim de places per a alumnes de famílies desafavorides.

Per evitar aquesta situació de cara al curs vinent, La Pública defensa que el procés de detecció s’ha d’iniciar amb antelació suficient al proper període de preinscripcions, «perquè si es fa un cop iniciat el curs, ja no es pot distribuir l’alumnat de manera equilibrada». Perquè tot plegat sigui possible, des de la Fundació Bofill recomanen que Departament d’Educació i Ajuntament articulin els circuits necessaris entre l’EAP, Serveis Socials i les escoles bressol per detectar l’alumnat vulnerable. Així ho han fet municipis que són “exemples de polítiques d’equitat actives i baixos nivells de segregació, com Manlleu, Mataró, Olot, Palamós o Banyoles”.

Segons ja va explicar La Pública el gener de l’any passat, «els centres concertats Escola Pia, Acadèmia Igualada, Maristes i Monalco han estat assenyalats per la pròpia Generalitat com a escoles que no escolaritzen ni un 10% d’alumnat desafavorit. Ateneu, Mare del Diví Pastor, Escolàpies i Jesús Maria, en canvi, sí que eren corresponsables amb l’escolarització del conjunt del conjunt de la ciutadania de la ciutat. De Mowgli no se’n tenen dades», segons ha recordat aquest dimarts La Pública.

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. Bon dia! A títol personal,
    Em sembla reduccionista pensar que la distribució de la població escolar depèn d’aquesta detecció. És una manera d’emmascarar la distribució de la població a la ciutat i de la distribució geogràfica de les escoles públiques que dificulta l’accés des de diferents llocs de la ciutat. Sempre es poden millorar tots els processos però s’està assimilant situació econòmica familiar amb necessitats educatives i són conceptes diferents.

FER UN COMENTARI

*