El Cineclub Ateneu prepara, per aquest dijous 13 d’abril, una sessió única, a les 20:00h, amb el darrer film dels germans Dardenne, TORI Y LOKITA -multipremiat a festivals com el de Cannes del 2022 o el Premi del Públic del Festival Internacional de Cinema Europeu-. La projecció és en col·laboració amb «Igualada Solidària». Les localitats, a un preu especial de 2€, es poden adquirir en aquest enllaç:
https://ateneucinema.cat/programacio/tori-y-lokita/
La Lokita amb setze anys va fugir de Benín, un petit país de l’Àfrica Occidental, per establir-se a Bèlgica en la cerca del somni d’una vida millor. Va compatir el dur viatge amb Tori, un nen que expulsat del seu poblat per una estúpida acusació de bruixeria. Només es tenen l’un a l’altra, i per això simulen que són germans.
No deixen de ser una criatura d’onze anys i una adolescent que viuen en un centre de menors a Brussel·les. Ell té papers, ella no -l’interrogatori inicial de la noia és inoblidable- i intenten vèncer tots els impediments burocràtics per regularitzar la seva situació, però sempre hi ha entrebancs, sempre falta un paper o un segell o allò de “no tens permís de residència, doncs no pots treballar i si no treballes no pots tenir permís de residència”.
Davant l’avenç imparable de les idees radicals en l’Europa actual, els germans Dardenne posen davant l’espectador una crua realitat. Una realitat present a les nostres ciutats, als nostres barris, al nostre primer món. Una realitat que commourà l’espectador, que sortirà tocat, amb un missatge que el farà rumiar.
Aquests nois i noies no els tenim a les portes dels nostres pobles i ciutats, els tenim al costat, i alguna cosa hem de fer.
La part final és un clar crit d’emergència i un al·legat sobre les polítiques migratòries. La frase final de la pel·lícula, pronunciada amb la innocent seriositat del petit Tori, cau com una sentència sobre totes i tots nosaltres. Una pel·lícula que ens ajuda en la difícil tasca d’humanitzar la nostra existència.
