El passat dimarts 26 de gener apareixia en aquest mateix medi informatiu que la línia de bus que uneix Igualada amb Barcelona,operada per l’empresa Monbus Hispano Igualadina, va transportar l’any passat 926.308 viatgers en el tram Igualada-Barcelona. Segons les mateixes fonts, això representa un increment de l’1% dels passatgers respecte el 2014 que utilitzen aquest tram, però si continuem llegint el mateix article del qual parlem, podrem apreciar que, en el còmput total de l’empresa, la xarxa de busos d’altes prestacions exprés.cat que desplega el Departament de Territori i Sostenibilitat ha transportat l’any 2015 un total de 10.259.179 viatgers, el que suposa gairebé el doble de passatgers que van utilitzat aquest servei al 2014, quan el nombre d’usuaris va ser de 5,4 milions. Així doncs, podem apreciar com l’ús de l’autobús per desplaçar-se entre ciutats ha augmentat.
D’entrada la noticia és, si més no, sorprenent en la mesura en que es fa pales que l’ús del transport públic ha augmentat, ja sigui per la conscienciació sobre el canvi climàtic o perquè tenir un cotxe propi cada vegada és fa més impossible. Aquest augment d’usuaris ens podria portar una bona estona de debat perquè si fos per la conscienciació ens preguntaríem què ho ha fet possible, però si és, com em temo, per la manca de capacitat econòmica, aleshores el debat seria molt diferent. De totes maneres, deixarem de banda aquesta problemàtica, no poc interessant, però si difícil d’abordar en un article d’opinió. Preferiria obrir el debat sobre el transport públic, un debat que no acabo d’escoltar molt sovint però que a molts ens interessa: els serveis públics, gestió pública o privada?
El transport públic a Igualada és, d’entrada, escàs ja que opera, en la seva majoria, en direcció cap a Barcelona ciutat i les poblacions que hi ha al seu pas, però a la vegada, aquest transport és de titularitat pública però de gestió privada una i pública l’altra. Quan parlo de pública tothom entén que estic parlant de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), gestió que du a terme la Generalitat. Alhora, quan parlo de FGC tothom ho relaciona amb lentitud, excés de parades i, fins i tot, inútil, ja que encara avui es triga una hora i trenta minuts en arribar a Barcelona (per no parlar dels preus). Per altra banda, tenim la línia d’autobusos, que també és transport públic però de gestió privada (ho gestiona l’empresa Monbus Hispano Igualadina), i quan parlo d’aquest de seguida ho relacionem amb poques places, estret i moltes queixes. Certament, com bé recull l’article anteriorment mencionat, només l’aplicació #hispanofail va recollir 271 denúncies d’usuaris de la línia Igualada-Barcelona, essent la majoria per retards, per manca de serveis i falta de places, però les queixes i reflexions poques vegades relacionen que la gestió d’un és privat i la gestió de l’altre és públic.
Dubtem molt que l’augment dels usuaris a la línia d’autobusos Igualada-Barcelona sigui causa d’una conscienciació dels mateixos, ja que si fos així, segurament agafarien el tren. Però el tren triga massa i fa moltes parades. Per tant, només ens queda pensar que l’augment d’usuaris ha estat la manca de poder adquisitiu d’aquests per anar amb cotxe propi, essent el transport públic el mitjà necessari per arribar a Barcelona, tot i tenir uns preus tant elevats. La primera pregunta que ens fem és: hi ha algun servei públic que cap empresa no vulgui privatitzar? Evidentment que no, ja que els serveis públics són necessaris pels ciutadans, tant necessaris que qualsevol empresari faria negoci ràpid: les necessitats primàries, com l’aigua, les voldria controlar qualsevol empresa. El transport públic surt tant a compte que qualsevol empresa de transports estaria interessada en fer el trajecte Igualada-Barcelona amb autobús, en la mesura en que sembla que el problema del tren serà una constant durant molt de temps, sobretot mentre ni hi hagi una aposta forta des de l’Ajuntament i quan el govern de la Generalitat està en una transició de post-autonòmica i pre-independència essent un tema tant ampli que pot fer ombra als temes quotidians i necessaris de nosaltres els ciutadans.
La pregunta clau que formulem per obrir un debat és sobre si la necessitat del transport públic no l’ha pogut dur a terme la gestió pública, és a dir, si no s’ha pogut millorar la línia de ferrocarrils. Alguns no es pregunten per la titularitat dels transports, no veient un problema en que la gestió segui pública o privada, però nosaltres sostenim que, si s’han d’obrir més línies perquè el tren no hi ha manera de millorar-lo, aleshores cal pensar en com fer que l’ús dels autobusos no sigui un lucre per a ens privats, sinó una gestió pública que torni a les arques públiques: en cas de no haver pogut solucionar el problema de la línia de ferrocarrils, per què els autobusos de la línia Igualada-Barcelona no són de gestió pública en comptes de gestió privada? Què hi guanyem els ciutadans en que aquesta línia la gestioni una empresa privada? Sincerament, crec que res, però qui segur guanya és l’empresa privada i només cal fixar-se en com tot allò que sigui de necessitat bàsica s’ha privatitzat o externalitzat (recursos com l’aigua o l’electricitat, la salut, l’educació, el transport) en detriment d’allò públic. El cas del transport Igualada-Barcelona n’és un exemple: la problemàtica del tren s’ha solucionat millorant la línia d’autobusos, solució que tard o d’hora se’ns caurà a sobre ja que augmentarem el contracte amb l’entitat privada que gestiona els autobusos en la mesura que augmentin els usuaris, mentre els ferrocarrils els haurem de mantenir amb o sense passatgers, o també privatitzarem els ferrocarrils? Qui sap, mentre nosaltres els ciutadans no veiem com un problema la gestió privada, aquesta anirà creixent fins que la gestió pública acabi, sinó desapareixent, donant un servei de mínims, com fa temps ho estan fent les escoles i qui sap si no altres serveis com l’aigua a Igualada.
