L’Anoia viurà aquest divendres un Sant Jordi excepcional enmig de la pandèmia, una circumstància que ha obligat el sector a adaptar-se a les limitacions després que l’any passat la diada hagués d’anul·lar-se. La festa se celebrarà amb un pla específic aprovat pel Procicat que adapta Sant Jordi a la realitat de cada municipi. Per exemple, al Passeig Verdaguer d’Igualada, els espais amb parades estaran perimetrats i se’n controlarà l’accés i es mantenen les tradicionals signatures d’escriptors. La Cambra del Llibre espera assolir el 60% de les xifres del 2019, en què es van vendre 1,64 milions de llibres i la facturació va superar els 22,16 milions. Els floristes, de la seva banda, confien en despatxar entre 3,5 i 4 milions de roses venudes.
Tots els municipis viuran un Sant Jordi marcat per la pandèmia, amb algunes parades al carrer i activitats virtuals o amb aforament limitat.
La pandèmia no ha frenat als autors de la comarca de l’Anoia, que fan possible escollir aquesta diada de Sant Jordi entre diferents propostes d’escriptors locals. En repassem algunes.
Memòria i recerca històrica
La recerca històrica local sobre diferents aspectes i períodes és l’eix de moltes de les obres publicades durant el darrer any.
«Els carrers i les places d’Igualada: nomenclàtor i història», d’Antoni Dalmau, M. Teresa Miret i Marta Vives, editat per Revista d’Igualada, recull la història dels tres-cents seixanta carrers i places d’Igualada: situació, evolució urbanística i històrica, noms anteriors, cases destacades, seus d’associacions i establiments comercials, etc.
El creixement urbà igualadí del segle XVIII, en el que la població va passar de 1.630 habitants a 4.925, va comportar la necessitat d’estendre’s fora muralles amb la creació de nous ravals i noves vies i carrers. És el que recull Xavier Jorba a «Els nous ravals igualadins (1745-1835)», editat per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia.
Josep Elias i Farré ha publicat «El circ a Igualada 1883-2020», un recorregut per més de cent anys del circ a Igualada, en un volum publicat per l’Ajuntament.
«Igualada. República, Guerra Civil i postguerra», de Jep Rabell, descobreix aquest període a la capital de l’Anoia en un volum de la Col·lecció Catalunya en guerra publicat per Efadós.
També d’aquest període es publica «Mort a les cunetes», llibre que recull l’obra teatral de David Pintó i Joan Valentí que es va estrenar l’abril de 2018 i que narra el cas de vuit presos republicans que van ser assassinats el febrer de 1939 prop de Can Maçana, al Bruc. Editat per Edicions Marrè.
Josep Maria Torras i Ribé publica «Misèria, poder i corrupció a la Catalunya borbònica (1714-1808)», estudi sobre la societat catalana del segle XVIII publicat per Rafael Dalmau.
La tousenca Elisa Vidal ha publicat el segon i el tercer volum dels quatre previstos sobre les masies de Sant Martí de Tous.
Finalment, «40 anys Club Bàsquet Igualada», llibre que recull les quatre primeres dècades del club, fundat el 1980.
Narratives de proximitat, i amb premi
Més enllà de l’oferta dedicada a la història i memòria local, alguns autors anoiencs fan arribar a les llibreries obres premiades, els seus primers llibres o noves aventures.
Una de les més veteranes és la igualadina Raquel Riba Rossy, que acaba de publicar una nova entrega del seu personatge Lola Vendetta. Publicat pel Lumen, la nova aventura d’aquesta heroïna es titula «Lola Vendetta Una habitación propia con wifi».
Gal Gomila publica la seva primera novel·la, una història que ha guanyat el Premi Corcel Negro: «Rebeldía: no basta con la fe ante el teatro de la vida». Editat per Entrelíneas, rescata un dels treballs del pare de l’autor, l’escriptor i corrector Jaume Gomila, i el transforma en un relat amb una ambientació costumista.
Un altre llibre de premi és «Mentir a les mosques», XXVI Premi de Novel·la Valldaura – Memorial Pere Calders d’Arià Paco. Amb l’ètica política de rerefons, el punt de partida és un dels refugiats a qui l’extrema dreta amenaça d’expulsar, descobreix el cadàver d’una companya de classe, al seu barri.
L’igualadí Robert Hernando proposa les dues novel·les que ha escrit i publicat en el darrer any, totes dues de la mà de Círculo rojo. Es tracta de «Gladius», sobre un boxejador que, per motius econòmics, es veu abocat a participar en espectacles de lluites clandestines i «Grial Montserrat», sobre la recerca del Sant Grial a la muntanya sagrada.
L’impacte de la pandèmia
La Covid-19 ja impregna alguns dels títols dels autors anoiencs durant el darrer any. Alba Llobet publica «Un confinament a Igualada», amb fotos de Pau Corcelles i Anna Costa, editat per La Gamberra. El llibre recull seixanta-sis textos escrits durant els primers temps de la pandèmia i altres d’inèdits.
El montbuienc Xavier Fernández ha publicat «50 dies exiliats. Poemes del confinament», un poemari que és una crònica i un testimoni dels primers dies de la pandèmia.
El futur del català
La lingüista masquefina Carme Junyent arriba a aquest Sant Jordi amb participació en tres obres. La primera d’elles és «El futur del català depèn de tu», editat per La Campana i on recull estudis sobre l’ús del català i reflexiona sobre la responsabilitat que hi tenen els catalanoparlants per garantir-ne el futur.
Junyent també ha publicat, de la mà d’Eumo Editorial, «Els colors de la neu: les llengües, les persones i el món» amb Pere Comellas i ha coordinat l’obra «El català, la llengua efervescent: 77 visions sobre el terreny», editada per Viena Edicions,.
Els usos gastronòmics de les «plantes oblidades»
El col·lectiu Exiarcolant publica aquest Sant Jordi un nou volum dedicat als usos gastronòmics de les plantes silvestres. Obra de Marc Talavera, Jana Peters i Carine Nicot, «El llibre de les plantes silvestres comestibles: 02» conté vint-i-dues plantes amb receptes gastronòmiques, amb informació sobre les diferents espècies.
