El Saló de la Infància d’Igualada va tancar el passat dimecres la seva primera edició al recinte municipal de l’antic Escorxador, després d’anys de celebrar-se a l’antiga fàbrica de Cal Carner.
El canvi d’ubicació obeeix a la filosofia de “no llogar espais de propietat privada quan tenim equipaments municipals que podem utilitzar”, segons la regidora d’Ensenyament i Joventut de l’Ajuntament d’Igualada, Patrícia Illa.
La regidora assegura que “a diferència d’altres anys no hi havia sensació d’ofec, perquè els espais estaven més compartimentats i el conjunt era més càlid i familiar”. La voluntat del govern municipal és que l’Escorxador continuï acollint el Saló “i sigui el recinte firal municipal”.
A manca de dades definitives, el primer recompte dóna un total d’uns 13.000 visitants, 4.000 menys que l’any passat i el pitjor registre des de 2012. Patrícia Illa atribueix la diferència al fet que “sempre es produïen puntes de visites els caps de setmana que enguany no s’han donat per la coincidència amb els dies festius que el Saló estava tancat”. Sobre l’aforament, Illa assegura que només es va haver de tancar el saló “en dues ocasions i l’espera de cua a l’exterior va ser d’uns 20 minuts”.
El Saló estava distribuït en diferents espais del recinte, incloses dues carpes exteriors que sumaven més de 3.000 metres quadrats d’activitats. La 33a edició del saló igualadí tenia el cinema com a eix temàtic.
Entenc que l’Ajuntament es vulgui estalviar els diners de llogar locals privats, però sempre que l’alternativa pública sigui la adequada, i aquest no és el cas. Hi he estat i l’he trobat bonic, net i endreçat. A dins una bona temperatura, a fora molt fred. Però és un saló petit, que va deixar moltes edats fora o amb molt poques activitats. Un saló de poca estona. I parlo amb coneixement de causa, ja que he estat molts anys vinculada a aquesta activitat i reconec que em sap greu sentir aquestes declaracions dels regidors. Vam ser un referent per a molts, gent d’arreu venia a passar el dia al nostre saló, on la combinació entre l’activitat recreativa i educativa estava molt ben treballat, on els infants de totes les edats trobaven el seu espai i s’hi passaven tot el dia.
Amb una nena de 8 anys només hi he anat un matí, i ella no m’ha demanat de tornar-hi, i no és l’únic cas. L’any passat i vam anar gairebé cada dia.
I escric això perquè em fa por que les coses quedin així, que ja ens assembli bé, total només és pels nens…
I, ja per acabar, el saló d’Igualada no pot acollir els infants de 12 a 14 anys?. Després diem que els volem fer grans massa aviat.
Totalment d’acord amb el comentari anterior. Vam haver d’esperar 15 per poder entrar, tot i tenir l’entrada. A l’interiror no es podia caminar perquè estava massa ple, personalment no ens va agradar l’organitzció dels espais.Espero que es busquin alternatives públiques, un any es va fer a Les Comes i crec que estava molt bé, si més no, més amplitud Hi havia.
Em sembla correcte seguir la filosofia de no llogar espais si es disposa d’espais municipals, tot i això s’ha de valorar si aquests espais disponibles són els adients per a l’activitat que es vol dur a terme.
Totalment d’acord amb els comentaris anteriors, podria seguir amb el llistat d’inconvenients amb els que ens vam trobar. Nosaltres també hi vam anar una tarda i no hi vam tornar.
Arriscar és de valents, i s’ha arriscat. Però també crec que la regidora i la resta de professionals que duen a terme el Saló van poder comprovar que no ha estat una aposta encertada…. I rectificar és de savis.