El referèndum de l’1 d’octubre i les mobilitzacions posteriors han marcat el 2017 també a l’Anoia, un any que també ha suposat un abans i després en la política territorial de la comarca i que ens deixa alguns fets destacats a l’àmbit econòmic i a la política municipal, entre molts altres àmbits.
Un intens referèndum de l’1-O, també a l’Anoia
Els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre, la comarca de l’Anoia va viure dos episodis relacionats amb els preparatius de les votacions. Una broma entre treballadors -que van etiquetar un palet com “urnes i paperetes”- va portar la Guàrdia Civil a l’empresa Innova Pack d’Òdena. Dies després, la policia va localitzar paperetes en una nau d’Igualada, on també hi havia urnes… però de les que feia servir el Barça per als seus processos electoral. El llançament d’un xandall en flames a la caserna de la Guàrdia Civil d’Igualada va agitar els dies previs a la cita de l’1-O.
El dia del referèndum, milers d’anoiencs van defensar els col·legis electorals des de la matinada i fins i tot dies abans. La Guàrdia Civil es va presentar de forma massiva a Montmaneu i Sant Martí Sesgueioles, on els veïns ja havien fet servir l’enginy per assegurar la continuïtat de les votacions. Pel que fa el resultat, el 92,8% dels 39.357 votants anoiencs van optar pel sí a la independència.
La repressió policial va detonar una aturada general el 3 d’octubre amb un seguiment massiu i la mobilització més gran que es recorda a Igualada. L’empresonament dels líders d’ANC i Òmnium i els membres del govern de la Generalitat han mantingut setmanes de mobilitzacions a la comarca, que també s’han produït per part dels que defensen la unitat d’Espanya.
Victòria independentista el 21-D, amb ascens de Ciutadans
L’aplicació de l’article 155 va comportar la convocatòria de les eleccions al Parlament del 21 de desembre. A l’Anoia, la participació també va ser de rècord, amb el 82,58% del cens, quatre punts més que la darrera cita autonòmica. Més del 50% dels vots van ser a les formacions favorables a la independència. Junts per Catalunya ha recollit 17.864 vots, el 24,73%, mentre Ciutadans n’ha obtingut 17.736, el 24,56%. A pocs vots de distància se situa també ERC-CatSí, amb 16.139 vots, que suposa el 22,34%. A diferència del 2015, quan Ciutadans només va guanyar a Montbui i Vilanova, en aquesta ocasió, el partit d’Inés Arrimadas s’ha convertit en la segona força a l’Anoia, la més votada en municipis com Piera o la Torre de Claramunt.
Moció de censura a Vilanova del Camí
Amb els primers compassos del 2017 es va materialitzar una moció de censura a l’Ajuntament de Vilanova del Camí. El govern en minoria de Vanesa González (V365) amb ERC i CiU era destronat per la unió de PSC, Vilanova Alternativa, Independents per Vilanova-Veïns amb Veu i Decide, amb Noemí Trucharte com a nova alcaldessa. La moció ha escalfat la vida municipal de Vilanova des de llavors, amb decisions polèmiques del nou govern com la remunicipalització del servei de neteja o el projecte -finalment aparcat- de perllongació del carrer Cervantes.
La nova vegueria del Penedès divideix l’Anoia
El ple del Parlament va aprovar el 8 de febrer la proposició de llei d’adaptació de la Llei de vegueries per incorporar la vegueria del Penedès a la divisió territorial catalana aprovada el 2010 i que està pendent d’aplicar. La nova vegueria inclourà les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, a excepció de vuit municipis d’aquesta comarca. Precisament, els alcaldes del nord de l’Anoia critiquen que la nova llei de vegueries els deixa en una situació d’indefinició, ja que la comarca queda dividia entre dos territoris: el Penedès i la Catalunya Central. L’aplicació de l’article 155 va deixar en suspens el llarg camí administratiu que li queda a la reivindicada comarca de l’Alta Segarra.
Tràmits per retirar la concessió a Monbus Hispano Igualadina
El passat mes de novembre, la Generalitat anunciava a Igualada que iniciava els tràmits per retirar la concessió de la línia de bus entre Igualada i Barcelona a la companyia Hispano Igualadina (Grup Monbus). Una auditoria feta a la companyia va comportar l’obertura d’entre 6 i 8 expedients greus d’incompliment del servei a l’empresa. De la seva banda, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, va celebrar la decisió, ja que, tal com va dir, aquest era un problema «endèmic» a la ciutat. Aquest mateix any, entre les incidències a la línia hi ha l’incendi d’un autocar al centre del Bruc.
Igualada reforça la seva aposta universitària
El 2017, la ciutat ha posat les bases per fer un salt en la seva aposta universitària. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va presidir al setembre la presentació del pla estratègic del Campus Universitari, que reagruparà en les estructures de la Universitat de Lleida els estudis universitaris que actualment s’imparteixen a la ciutat d’Igualada. Aquest procés es desenvoluparà en dues fases, una de transició fins al 2020 i una posterior de consolidació els anys següents, tot ampliant instal·lacions i sumant nous títols oficials i de formació contínua. Alhora, aquest any s’ha fet públic que l’antic hospital acollirà un campus universitari sobre estudis de la salut i una residència universitària.
El gran polígon d’Òdena surt del calaix
El govern català va anunciar el passat estiu l’inici de la redacció d’un Pla director urbanístic (PDU) d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena, recuperant així el projecte de gran polígon que va plantejar l’any 2005 el Consorci de la Zona Franca a la zona de Can Morera, a Òdena. El pla vol acabar amb el dèficit del sòl industrial de grans parcel·les que pateix la Conca d’Òdena, un format de sòl que els agents socioeconòmics han reclamat repetidament. En la seva diagnosi comarcal, la Unió Empresarial de l’Anoia va posar aquesta mancança entre els principals greuges de l’economia comarcal.
L’urbanisme també ha estat protagonista a Igualada, amb el concurs d’idees per barri del Rec, i al Bruc, on el projecte d’un càmping als peus de Montserrat ha posat en peu de guerra a veïns i entitats.
Fent una pinzellada en altres àmbits, aquesta serà una temporada per al record dels Moixiganguers d’Igualada. Els morats han pogut descarregar per primera vegada a la seva història el 5 de 8, han fet fins a 30 castells de 8 pisos i no han patit ni una sola caiguda. I d’entre la intensa activitat esportiva de la comarca, a més de la candidatura d’Igualada per ser Ciutat Europea de l’Esport 2019, la capital de l’Anoia va acollir l’arribada de la quarta etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. Va ser el passat 23 de març i feia 21 anys que la prova per etapes més significativa del país no tenia un final d’etapa a Igualada.
