El passat 9 de febrer Càritas Anoia Segarra va organitzar una xerrada taller de formació i reflexió sobre el voluntariat, oberta a totes les persones interessades pel tema.
La sessió va estar conduïda pel formador Jaume Casassas, responsable de l’Escola de formació del Voluntariat de Càritas Diocesana de Barcelona, i va comptar amb la presència d’una quarantena de persones.
En primer lloc el ponent va fer adonar als assistents que hi ha diferents tipus de voluntariat: internacional, cultural, mediambiental, comunitari, i social. També va explicitar les característiques de l’acció voluntària, acció lliure i desinteressada, de col·laboració amb altres, i que es fa en el marc d’una entitat o organització.
En segon lloc va plantejar quines poden ser les motivacions diverses per fer voluntariat: afectives, professionals, relacionals, d’activisme, ideològiques, solidàries… havent-hi darrera de totes la voluntat de canviar i millorar.
Després va parlar del perfil de les persones voluntàries, i es va fer referència a la definició de competència feta per Jacques Delors en el seu informe “Educació: hi ha un tresor amagat a dins”. En aquest informe es parla de quatre sabers, els coneixements, el saber fer, saber ser i saber conviure. I en referència al voluntariat, Casassas va destacar que qui fa de voluntari ha de tenir els coneixements sobre la tasca que se l’hi encomana, ha de saber fer-la, s’ha de sentir bé, ha de ser responsable, ha de saber situar-se davant els altres, ha de tenir empatia, i saber treballar en equip.
El formador a més va afegir un altre component, que en podríem dir les creences o el que dóna sentit a l’acció del voluntariat; es tracta de la confiança que el canvi és possible, creure en els companys i en el projecte. En definitiva, és el que ens mou al compromís com a voluntariat d’una entitat.
Per acabar es va tractar de l’especificitat del voluntariat social, el voluntariat que aposta per treballar al costat d’altres persones. Aquest voluntariat transforma al qui el fa, no el deixa indiferent. Cal ser conscient que acompanyem a les persones i que en moltes ocasions no podem solucionar el problema. Cal saber gestionar les emocions. En aquest punt es va evidenciar la necessitat de reflexionar més sobre aquest aspecte.
La sessió, que es va desenvolupar entre l’exposició del ponent i les dinàmiques participatives proposades pel mateix, es va tancar amb la referència a l’origen de la paraula acompanyar “ A – companyar”, verb que prové de la paraula “company” que a l’hora ve de “comedere” i “panis”, compartir el pa. Per tant acompanyar vol dir compartir la vida, compartir un tros de camí.
