Inici Destacats Recuperen en una finca de Montbui el cultiu d’un cereal oblidat

Recuperen en una finca de Montbui el cultiu d’un cereal oblidat

COMPARTIR

Un camp proper a la urbanització de La Mallola, al terme de Santa Margarida de Montbui, ha vist créixer enguany un cereal poc conegut, la pisana. L’impulsor de la iniciativa, el biòleg Adrià Solé, explica que va plantar una hectàrea “fruit de la curiositat i del desig de descobrir noves receptes per a la sobirania alimentària de Catalunya”. En unes setmanes portaran la collita a pelar al molí de Les Piles, a Santa Coloma de Queralt.

Solé explica que gent gran de municipis com El Bruc o Santa Maria de Miralles els han explicat que era comú el cultiu d’aquest cereal, que va caure en desús a meitat del segle XX amb la progressiva mecanització de les feines del camp. Entre els motius que fan que la pisana hagi caigut en l’oblit, Adrià Solé apunta al fet que “és menys productiu que el blat, perquè és molt alt i tendeix a jeure i el gra té doble pell, el que el fa més laboriós de pelar”.

Un dels primers cereals

La pisana, espelta bessona o Triticum dicoccum en nomenclatura científica és una de les espècies de cereal que primer va domesticar l’home, una de les primeres que va arribar a Europa al Neolític i de les que ha tingut més recorregut. A l’Estat, només a Astúries es manté de forma minoritària el seu cultiu, conegut com póvia. Altres punts del món on es cultiva són la Toscana italiana, Àustria, els Balcans, el Marroc i Etiòpia, país on es troba el major nombre de varietats de pisana, fins a 10.

La pisana té una tija i espiga molt llarga i per tenir aresta (bigotis molt llargs). Les espigues quan estan madures pengen cap avall, a diferència d’altres cereals. Presenten dues fileres de grans de mida variable en funció de la varietat. La pisana conté menys gluten que el blat i més fibra. La menor presència de gluten fa que l’elaboració del pa amb la pisana sigui més lenta.

Aquesta varietat de cereal creix bé en sòls pobres i competeix molt bé amb les males herbes. Aquestes dues facultats fan innecessaris tan els herbicides com els fertilitzants químics de síntesi, i el converteixen en un cultiu d’interès per a l’agricultura ecològica.Solé reconeix que el baix rendiment del cultiu fa que la pisana sigui “interessant per les seves propietats qualitatives”.

Per cobrir les despeses de la sega i de pelar el gra, Solé va impulsar una campanya de micromecenatge que ja ha assolit els seus objectius i que vol contribuir a crear mercat per aquest cereal oblidat. A finals de mes, els mecenes podran recollir el cereal i un llibret de receptes a la mateixa finca.

De cara a la tardor, a Adrià Solé li agradaria cultivar altres varietats de pisana, com les que podrien sortir d’unes llavors recollides a l’Anoia els anys 50 i que consten en uns registres de l’Instituto Nacional de Investigación y Tecnologia Agraria y Alimentaria.

Un espai per recuperar el cultiu de varietats locals

La finca que ha acollit aquest cultiu de Pisana és Can Mercaderet, a Santa Margarida de Montbui. Gestionada per l’Associació Agroecològica de Can Mercaderet, la finca combina el conreu ecològic amb l’educació ambiental, apropant l’agricultura als escolars.

Amb el col·lectiu Eixarcolant, liderat per Marc Talavera, gestionen un banc de llavors amb el que treballen per recuperar varietats de l’Anoia que havien caigut en desús. La mateixa finca té també un viver de fruiters tradicionals i un hort que recupera varietats com el tomàquet de Sant Joan, el tomàquet rosa de dues cassoles, la mongeta del pinyolet, el cogombre alficòs o el carabassó blanc.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

*