Eduard Creus
Ha començat un any més el període en què els pares han de fer les preinscripcions, a les escoles on el curs vinent estudiaran els seus fills. Tots els centres educatius organitzen jornades de portes obertes, per captar nous estudiant o per conservar els que ja tenen. Les diverses reformes que s’han dut a terme pel que fa als models i tipus d’ensenyament, han creat un nou model de docència que res té a veure amb el que vam tenir les generacions del 60 i fins i tot del 70. Tot ha de renovar-se i avançar, a mesura que també ho fan l’estil de vida, hàbits i consums socials, de lleure…. És evident que la preparació per al futur que han de rebre els nens i les nenes d’avui, ha de ser adient amb el que el que es trobaran quan arribin a l’edat adulta. Com serà el món laboral en què s’hauran d’inserir? Què els demanaran per accedir a un lloc de treball?
Iniciar la recerca d’una feina un cap acabats els estudis, independentment del grau assoli, és un pas que s’havia de fer ahir, es continua fent avui i caldrà encara fer-lo demà. És, probablement, una de les coses que malgrat el pas dels segles no ha canviat. Com a resultat de la precarietat i la manca d’oferta dins del món feiner, els joves han optat per allargar els estudis, a veure si així o surt quelcom o estan més ben formats. D’antuvi, amb una diplomatura, una llicenciatura i depenent de quin entorn, amb una FP2 es donava per finalitzat el que s’anomenava “els estudis”. Després, sempre es podien fer d’altres cursos de millora, reforçar l’especialització, etc., però ja era a més a més. Poc a poc van arribar els “màsters”, i van trigar ben poc a afegir-se a la formació universitària. Avui, els graus, les llicenciatures i els màsters i que pot tenir i té una sola persona és gairebé excessiu. Està comprovat que 3 de cada 10 homes o dones tenen un nivell educatiu superior al que es requereix per a realitzar la seva feina satisfactòriament. Aquesta sobreeducació s’ha convertit en un fenomen transversal, perquè afecta a tots els assalariats, tant se val quin sigui el sexe, origen social, edat, tipus de contracte, sector d’activitat i naturalesa de l’empresa. Això, però, cal segmentar-ho amb una mica més de detall. Si parlem en l’àmbit de la Formació Professional, aquí és a l’invers perquè hom considera que el grau de preparació està entre un 15 i un 20% per sota de les necessitats expressades per les empreses. Pel que fa a formació universitària, la preparació amb la que surten els estudiants és lleugerament superior als requeriments de les empreses. Finalment, pel que fa als nivells més baixos de la demanda empresarial la qualificació amb la que surten els treballadors tampoc assoleix les necessitats. En aquest cas, el problema rau, segons estudis fets, en la inadequació de la formació que es dóna amb allò que reclamen les empreses. La lectura que es fa de tot plegat és que les competències i la formació actuen com a protecció davant l’atur. Aquest disminueix com més gran és el nivell educatiu: entre els homes amb estudis és el 14%, mentre que augmenta fins al 22% entre els que tenen estudis secundaris post-obligatoris, i fins el 37% els que tenen estudis obligatoris.
Es que no es diu en aquests estudis és que sovint les empreses s’aprofiten d’aquesta sobre-formació i demanen per ocupacions tipus, tenir cura d’una recepció, atenció telefònica a clients, tasques auxiliars… un nivell d’estudis equivalent al que es demana per ocupar un lloc de tècnic, quadre i fins i tot directiu. No em costa gens imaginar que els nens i les nenes que ara són al cicles inicials de primària, secundària, batxillerat….arribaran a la facultat i en sortiran més que preparats per dedicar-se a allò que els agradaria. Alhora, em pregunto també si ho aconseguiran, si potser hauran d’emigrar a l’estranger o què acabaran fent tips de buscar i de no ser valorat ni remunerats d’acord a les seves vàlues. Els desitjo moltíssima sort a tots i a totes. Que les empreses s’adonin i no oblidin que el futur són ells.