Què canviaries de la teva vida?

@kaizensingular
www.kaizensingular.com

En un dels meus viatges a la meva estimada Àfrica, tot preguntant a un grup de nens i nenes la frase típica de “qué vols ser quan siguis gran”, una nena va contestar “Jo de gran vull ser feliç”.  Crec que estareu d’acord en que tots volem el mateix.

Com a psicòloga-coach, i des de Kaizen Singular, treballo la influència de les emocions en l’aprenentatge i el benestar, i m’agrada acompanyar persones en processos de canvi i transformació que contribueixin a crear el món millor que volem.

Algunes de les frases del poema Instants que va escriure Don Harold (i que va adaptar Borges), parlen per si soles:

Si pogués viure novament la meva vida.
En la propera tractaria de cometre més errors.  
No intentaria ser tan perfecte, em relaxaria més.
(…)
Correria més riscos,
faria més viatges,
contemplaria més capvespres,
pujaria més muntanyes, nedaria més rius.

Des de petits, ens han educat en ser els millors, en aconseguir això i allò, que quan tindrem o aconseguirem això o allò, quan tindrem tants anys i podrem fer no sé què, quan tindrem temps per fer allò que realment ens apassiona, etc. serem feliços.
Posar en valor el què tenim més que estar pendents del què ens falta, ens hi pot ajudar.

La infermera australiana Bronnie Ware, especialitzada en cures a persones durant les darreres setmanes de les seves vides, ha explicat en el seu llibre The Top Five Regrets of the Dying, els 5 pensaments-respostes més comuns dels malalts quan se’ls preguntava “què canviaries de la teva vida?”

1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la vida que jo volia i no la que els altres esperaven de mi.
Aquest és el remordiment més comú.
2. Tant de bo no hagués treballat tant.
Aquest comentari era més habitual en homes, que es penedien de no haver dedicat més temps a la seva parella i els seus fills quan eren petits.
3. Tant de bo hagués tingut el coratge d’expressar els meus sentiments.
Moltes persones es guarden els sentiments o opinions per evitar conflictes amb els altres. Aquí l’assertivitat juga un paper important.
4. Tant de bo hagués mantingut el contacte amb els meus amics.
És en els moments difícils al llarg de tota la nostra vida quan valorem més les relacions amb els altres. Tot allò que és immaterial adquireix més importància. Quantes vegades deixem que el temps difumini els nostres conflictes amb algú a qui estimem, i no ens parlem amb algú, quan realment hem oblidat quines van ser les paraules o el motiu de discussió que ens va allunyar?
5. Tant de bo m’hagués permès ser més feliç.
La felicitat en moltes situacions és una actitud. La por ens paralitza davant moltes coses, sortir de la nostra zona de confort requereix dedicació i compromís.

El llenguatge ens condiciona el pensament, i també els nostres actes (ja en parlaré un altra dia), i si comencem a substituir allò del “he de intentar-ho” per “ho faré” o bé, “ho estic fent”, estarem fent petits passos, en el camí cap al nostre benestar.  Per què moltes vegades, els petits canvis, són els més poderosos.