Inici Destacats El quart Fòrum UEA posa l’accent en les necessitats de l’Anoia en...

El quart Fòrum UEA posa l’accent en les necessitats de l’Anoia en infraestructures, mobilitat i sòl industrial

COMPARTIR

L’empresariat anoienc ha posat de manifest aquest dimecres a Igualada la necessitat de millores i inversions en els àmbits d’infraestructures, mobilitat i sòl industrial per al territori al IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, un acte organitzat i impulsat per la patronal anoienca i que donades les circumstàncies actuals generades per la pandèmia del coronavirus, s’ha realitzat a través d’una plataforma digital, on més de 200 persones, entre les quals, els alcaldes i alcaldesses dels municipis anoiencs, regidors i regidores, representants de la Generalitat de Catalunya; agents socioeconòmics, sindicats, empreses i ciutadania en general, han pogut seguir-lo en directe.

En aquest sentit, el IV Fòrum UEA ha sigut l’escenari de la presentació de l’informe econòmic i empresarial IV Empresa i Progrés: Llibre Blanc d’Infraestructures i Mobilitat de l’Anoia, un document impulsat per l’entitat empresarial a través de la CUMA (Comissió d’Urbanisme i Mobilitat de la comarca de l’Anoia) per donar a conèixer, de primera mà, les necessitats de la comarca en aquests aspectes: infraestructures, carreteres, accessos, transport públic, sòl industrial, entre altres. Un document que vol donar resposta i ressò a una de les demandes més reiterades pel teixit empresarial anoienc, atès els anys que la comarca arrossega en quant a dèficit d’infraestructures i comunicacions.

L’acte que ha servit per alçar la veu com a territori, ha estat conduït pel periodista Joan Maria Morros, ha començat amb la presentació d’aquest document, un informe que ha comptat amb la participació de 1.450 persones; entre les quals, alcaldes i alcaldesses dels municipis anoiencs, experts i expertes en mobilitat i infraestructures, empreses, i ciutadania en general.

Les infraestructures i les comunicacions, claus per a la competitivitat de les empreses i el territori

En aquesta línia, el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Domènech ha afirmat que les infraestructures són un reflex del territori i que la comarca, amb consens i unitat, ha d’apostar per unes infraestructures competitives i una estratègia de mobilitat interna que ens apropi a la resta de comarques i les capitals: “La COVID-19 ens ha portat a una situació delicada que hem de revertir i la necessària reactivació econòmica passa per agafar aquest camí. Tenim una elevada taxa d’atur. Veiem minvada l’activitat de moltes empreses industrials per la recessió econòmica, i els nostres joves no tenen perspectives laborals a casa nostra. Per això, necessitem atraure inversió. Atraure a la gran empresa, a l’empresa puntera que ens porti, no només nous llocs de treball, sinó feina i negoci el teixit empresarial existent”.

Per la seva banda, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, ha demanat unitat i consens territorial: “ara és el moment de fer l’aposta territorial més ambiciosa i apostar per la gran mobilitat: que els Fons Europeus també s’adrecin en la construcció del tren gran”.

Elevator pitch amb tres experts d’infraestructures, mobilitat i sòl industrial

Seguidament, l’acte ha comptat amb un elevator pitch -més conegut popularment pel discurs de l’ascensor- on tres experts en infraestructures, mobilitat i sòl industrial, han exposat la seva visió en clau anoienca. L’expert en infraestructures, Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya i president del Cercle d’Infraestructures, ha afirmat en la mateixa línia que el president i l’alcalde, la importància del consens, l’aposta per la bona comunicació, especialment el tren: “L’Anoia ha de ser eix cap a l’àrea metropolitana, però sense que l’absorbeixi”.

Per la seva part, l’expert en mobilitat, Xavier Sanyer, cap del Servei de Mobilitat de l’ATM, ha destacat la importància de l’accessibilitat en transport públic, al conjunt del territori i les zones d’activitat econòmica.

D’altra banda, l’experta en sòl industrial, Dolors Paniagua, gerent de Projectes d’Inversió a la Unitat d’Inversió a Catalonia Trade & Investment ha exposat com la pandèmia ha posat sobre la taula moltes qüestions a les empreses: el teletreball, l’aposta per les noves tecnologies, la relocalització i noves línies de negoci. Això no obstant, Paniagua afirma que “sí cal més sòl industrial de gran format a la comarca i que l’Anoia ha perdut grans oportunitats, i que cal preparar-se pel futur i no perdre’n més”.

Visió 360º – Les necessitats, reptes i oportunitats

Posteriorment, ha tingut lloc la taula rodona “Visió 360º – Les necessitats, reptes i oportunitats”, on ha tingut lloc les intervencions i exposicions de les necessitats que es troben en el seu dia a dia pel que fa a carreteres, infraestructures i mobilitat: una estudiant, Marta Lorenzo -que viu a Masquefa i estudia a l’Institut Milà i Fontanals-; una empresària, Míriam Pujol -consellera delegada de Calaf Grup-; i un treballador, Jordi Vidal -clúster manager del Leather Cluster Barcelona que viu a Vic i treballa a la capital de l’Anoia-. Tots tres han exposat primerament la seva visió i posteriorment, han debatut amb els tres experts sobre les deficiències del transport públic, els inconvenients de les comunicacions de la comarca, entre altres aspectes com la fibra òptica o sobretot, com aquest dèficit afecta a la competitivitat de les empreses. Tot i això, també han destacat els valors i actius de la comarca que la fan diferent: una qüestió que també han coincidit els experts i que han destacat que cal treballar-hi per millorar aquesta connexió.

El IV Fòrum UEA ha estat possible gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Igualada; i a la col·laboració de Meditempus, Servisimó, Invest in the Center of Catalonia, la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, Mútua General de Catalunya, Onilsa, CAATEEB (Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, Incasòl, Semat Data, Alcatel, Fortinet i Via Empresa.

1 COMENTARI

  1. Desde el moment que van anunciar-ho ja es veia que sería una campanya publicitaria per a la especulació dels poligons i ja s’ha vist. Pagar a qui els doni la raó i no a qui pugui donar solucions reals només serveix per a gastar encara més diners inutilment.

Responder a Pedro Cancel·lar la resposta

*