Aquest dissabte es presenta a Berga el llibre del Certamen Literari Queralt 2016, que publica Edicions de L’Albí i que inclou un text de l’escriptor anoienc Oriol Solà i Prat. Es tracta d’un recull amb les obres finalistes del certamen literari que es va convocar amb motiu de la commemoració del centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt (1916-2016). El llibre inclou els treballs d’un total de vuit autors (els dos guanyadors i sis finalistes, entre ells Solà), tots amb obres de temàtica queraltina. La proposta de Solà es titula “Vint anys” i ve a ser la continuació del llibre “Tota una vida de regal” que ja va publicar l’any 2014, basat en dues entrevistes que havia fet a Mn. Josep Maria Ballarín. Si en aquell primer relat la protagonista (la Queralt) tenia vint anys i escrivia en primera persona –i en format de diari personal– les impressions i cabòries després de la visita a Mn. Ballarín, ara a “Vint anys” recupera algunes d’aquelles cavil·lacions de la Queralt però vistes amb la perspectiva del pas del temps, dues dècades després d’aquella visita, i dirigint-se directament al mossèn ja desaparegut.
La presentació oficial del llibre es farà aquest dissabte a partir de les 6 de la tarda a l’església de Sant Joan de Berga, en un acte organitzat per Edicions de L’Albí, la Comissió Queralt 2016, l’Arxiu Comarcal del Berguedà i Òmnium Cultural del Berguedà. Els beneficis de la venda d’aquest llibre aniran destinats a la Llar Santa Maria de Queralt.
Canet de Mar premia Oriol Solà i Prat
D’altra banda, Oriol Solà i Prat ha estat el guanyador del XIII Certamen Popular “Premis Sàlvia de Poesia”, un concurs literari que es convoca anualment a Canet de Mar. La jornada de lliurament de premis en l’edició d’aquest 2016 es va celebrar en aquesta localitat del Maresme el passat 23 d’octubre. Per a aquesta convocatòria, i tenint en compte que els treballs havien de versar sobre l’estiu, Solà va presentar una obra titulada “La platja de ma infantesa”. El segon premi fou per a la canetenca Elna Turbau, mentre que Anna Oliveras de Centelles s’endugué el tercer.
