Al tornar de les vacances d’estiu, després d’haver compartit llargues estones amb les famílies i els amics, necessitem un temps per adaptar-nos al ritme de l’escola i a l’horari laboral. Tant pels més petits com per aquells que es van fent grans, aquesta situació comporta un esforç i el canvi provoca inquietuds, dubtes, angoixes… Totes aquestes sensacions les hem d’entendre com un procés natural, que ajuden a l’infant o a l’adult a créixer, a enriquir-se i ampliar les seves experiències, que a llarg termini seran els fonaments per a sentir-se segurs tant a l’escola com en el seu entorn més proper.
Perquè adaptar-se significa aprendre a trobar-se segur en un espai desconegut, on la gent que en forma part cada vegada serà més propera i les necessitats tant individuals com col·lectives seran cobertes. D’aquesta manera arribarem a trobar-nos en un espai de confort.
El període d’adaptació és diferent per a cada infant. Les pors o neguits que manifesten els més petits poden ser a través dels plors, les alteracions de la son o l’alimentació. I en els que ja no ho són tant, es poden entreveure aquests efectes amb nervis, mals de panxa o petits moments d’angoixa. Aquestes situacions que es generen són del tot normals, ja que cada nen necessitarà el seu temps per adaptar-se al ritme de l’escola i anar superant pors i dependències. Hem de tenir clar que l’adaptació ha de ser valorada qualitativament i no quantitativament. No es pot mesurar en el temps o imposar una data límit per afirmar que els infants ja estan adaptats.
El paper de les famílies és clau en aquest procés. Primer de tot, és important confiar en l’equip de mestres que a partir d’aquest moment serem els que educarem i ajudarem a créixer els vostres fills. És imprescindible no actuar amb inseguretats, dubtes o culpabilitats, ja que en aquest moment és quan es crearan vincles afectius tant amb l’adult com amb la resta d’infants.
Tothom ho viu d’una manera molt personal, ningú té la veritat absoluta, i cadascú ho expressa com pot. I perquè aquest procés sigui el més planer possible, és interessant que els adults que els acompanyem els ajudem donant-los seguretat, empatia i escoltant aquelles necessitats individuals que van sorgint. Quan els infants se sentin segurs, sens dubte superaran positivament aquest procés que els ha generat neguit i, a l’Escola, s’hi trobaran com a casa.
Cristina, Laura i Clara, mestres de l’Escola Mowgli
