Ja ha entrat en vigor el pressupost de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2022. És just reconèixer que des de feia una bona colla d’anys no s’aprovava el pressupost per tal que estigués en vigor el dia 1 de gener i que aquesta era una qüestió prioritària i necessària per tal de dotar a l’administració del seu principal instrument de gestió per fer front a les necessitats derivades de la situació sanitària i a les polítiques dirigides a la recuperació econòmica. Catalunya necessitava un pressupost operatiu i deixar de dependre d’un pressupost prorrogat que no permetia atendre adequadament aquestes necessitats.
No obstant aquest primer reconeixement a la tasca realitzada per aprovar el pressupost, la qüestió que ens hem de plantejar de manera immediatament subsegüent, és si aquest pressupost és el que Catalunya i en concret la comarca de l’Anoia necessiten o si és un pressupost que no atén les prioritats, en especial de la comarca.
Per respondre aquesta pregunta, cal establir quines son aquestes prioritats. Més enllà de les legítimes posicions polítiques que hom pugui tenir, hi ha algunes d’aquestes prioritats en les que amb gairebé total seguretat ens posaríem tots d’acord i que fan referència als serveis públics fonamentals que depenen de la Generalitat: educació i sanitat, i altres referents a infraestructures que resten pendents de resoldre des de fa massa temps. En educació, resoldre el problema de manca de places de formació professional a Igualada i la comarca, amb la previsió econòmica per ampliar l’Institut Milà i Fontanals i dotar l’Anoia Sud d’un centre que doni també sortida a la demanda d’aquesta formació en aquesta part de l’Anoia o resoldre els dèficits que generen els barracots, des de l’any 2008 a l’Escola Pompeu Fabra de Vilanova del Camí.
En matèria de Salut, en especial en Atenció primària, atendre les necessitats no només en l’àmbit de recursos humans per poder atendre a la població, sinó també les infraestructures necessàries per poder fer-ho, resoldre la ubicació de l’Atenció primària de l’Anoia Rural, dispensaris pendents des de fa molts anys com el d’Òdena o situacions de manca de servei clamoroses com les del Bruc. I en l’àmbit de les infraestructures viàries, les inversions que permetin un impuls real a les millores de la B-224, per al 2022 hi ha prevista tan sols la xifra de 140.000€, o les millores de la C-15.
La resposta a la pregunta plantejada a l’inici sobre si són els pressupostos que la comarca necessita, crec que no pot ser altra que no. Malgrat el lleuger increment fins a 27 milions d’euros previstos a l’Annex d’inversions del pressupost per a l’Anoia, seguim per dessota del percentatge que per població correspondria a la comarca en inversions territorialitzades i més si s’atengués un criteri redistributiu en la mesura que som una comarca amb una mitjana d’atur un 30% superior a la mitjana catalana o que la nostra renda familiar disponible bruta és situa a la cua de les de la demarcació de Barcelona i de Catalunya.
Crec doncs que aquest pressupost, malgrat el significatiu increment que ha experimentat en termes globals, gràcies fonamentalment a la millora en transferències de l’Estat i el la destacada presència dels Fons New Generation, és una oportunitat perduda per l’Anoia. Des del PSC hem presentat, ja sigui via esmenes al pressupost o via propostes de resolució al Parlament, iniciatives que han perseguit els objectius abans assenyalats. Malauradament, en el cas de les esmenes al pressupost, cap d’elles ha estat acceptada pel govern d’ERC i Junts ni per la nova majoria conformada amb el grup En Comú Podem i, en el cas de les propostes de resolució, no han tingut tampoc un trasllat efectiu a nivell pressupostari, tot i haver estat provades. Caldrà esperar, doncs, a noves majories que tornin a posar la comarca com a prioritat en matèria d’inversions com en el període 2003-2010.
Jordi Riba
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya