Inici Teatre Es preestrena a Igualada «Encara hi ha algú al bosc», un muntatge...

Es preestrena a Igualada «Encara hi ha algú al bosc», un muntatge teatral, un documental i una instal·lació fotogràfica sobre les ferides de la guerra dels Balcans

COMPARTIR

El dissabte 10 d’octubre el Teatre Municipal l’Ateneu acollirà la preestrena d’Encara hi ha algú al bosc, un projecte artístic fruit d’un minuciós treball de recerca periodística i creació escènica que Cultura i Conflicte ha portat a terme entre 2018 i 2020 i que ara veurà la llum en format de documental, muntatge teatral i exposició fotogràfica.

Aquesta tardor farà 25 anys que va acabar la guerra de Bòsnia i Hercegovina, al cor d’Europa. Un conflicte que va enfrontar, de 1992 a 1995, bosnians d’origen serbi, croat i musulmà. Mentre a Catalunya celebràvem els Jocs Olímpics, entre 25.000 i 50.000 dones, nenes i homes van ser víctimes de violació com a estratègia de neteja ètnica. Les supervivents i els fills/es nascuts de les violacions, denuncien 25 anys després, el silenci i l’estigma amb el que han hagut de conviure i ens mostren la seva lluita incansable per què es faci justícia.

Aquest triple treball permet explicar amb diferents llenguatges i per a diferents públics un capítol encara no tancat de la història d’Europa: la impunitat, el silenci, el cos de la dona com a territori de conquesta, i la mirada d’una nova generació que malda per tancar ferides i construir una societat igualitària.

La preestrena del muntatge teatral

El muntatge teatral Encara hi ha algú al bosc és una producció del Teatre de l’Aurora i Cultura i Conflicte. Un muntatge escrit per Anna Maria Ricart, dirigit per Joan Arqué i protagonitzat per Ariadna Gil, Montse Esteve, Judit Farrés, Magda Puig, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Erol Ileri. Un text compromès que parla sobre les dones que van sobreviure a les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills i filles nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys. El muntatge teatral evoca també la Barcelona Olímpica del moment i la contradicció de viure l’eufòria dels anys 90 mentre a només dues hores d’avió es produïa un genocidi davant les càmeres de la televisió.

L’espectacle es podrà veure aquest dissabte 10 d’octubre a les 21 h i les entrades es poden comprar al web del Teatre Municipal l’Ateneu. Posteriorment a la preestrena a Igualada, es podrà veure al Festival Temporada Alta i al Teatre Nacional de Catalunya entre d’altres.

La instal·lació fotogràfica

Del 5 a l’11 d’octubre, el Vestíbul de l’Ateneu Igualadí exposarà la instal·lació fotogràfica d’Encara hi ha algú al bosc. La Milica, la Meliha, la Nevenka són tres supervivents de les violacions i tres lluitadores, cadascuna des del seu àmbit i condició. L’exposició fotogràfica mostra els seu entorn quotidià, els seus silencis i les seves paraules que reclamen justícia. Els acompanyen la Lejla, l’Ajna l’Alen, tres dels “nens invisibles” nascuts fruit de les violacions durant la guerra. Tres històries de restitució moral de la dignitat de les seves mares. Tres mirades de com l’amor s’imposa a la barbàrie. Un treball documental del col·lectiu Cultura i Conflicte amb fotografies a càrrec d’Oriol Casanovas Puigjané.

Estrena del documental

Aquest dijous 8 d’octubre a les 20 h al Teatre Municipal l’Ateneu tindrà lloc la projecció del documental Encara hi ha algú al bosc, una producció de Cultura i Conflicte i Bonobo Films, amb el suport de Televisió de Catalunya. La projecció del documental és amb entrada gratuïta però per accedir-hi és imprescindible adquirir la invitació a través del web del Teatre Municipal l’Ateneu.

Posteriorment a l’estrena del documental, tindrà lloc una taula rodona amb la participació de Teresa Turiera-Puigbò i Erol Ileri Llordella, directors del documental; Enric Morist, coordinador general de Creu Roja a Catalunya; Fuad Dergic, igualadí d’adopció, bosnià de naixement i Fermí Capdevila, Regidor d’Entorn Comunitari i Cooperació de l’Ajuntament d’Igualada.

Enric Morist, com a Coordinador de Creu Roja Igualada, el 1992 va gestionar l’acollida d’un grup de refugiats bosnians a l’Anoia i Fuad Dergic va arribar a l’Anoia fugint de la barbàrie de la guerra, que va patir a la seva pròpia pell en un dels camps de presoners de la zona de Prijedor, al nord de Bòsnia.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*