Inici APLEC El plagi i els lingüistes forenses

El plagi i els lingüistes forenses

COMPARTIR

Sheila Queralt

El plagi s’ha convertit avui dia en un fenomen quotidià. Tenim un gran ventall d’exemples, des de la típica còpia d’un treball acadèmic per part d’un estudiant universitari, com la còpia d’una novel·la per part d’un premi Nobel, fins a la còpia d’una tesi doctoral per part d’un primer ministre. Els principals problemes són la no-consciència que hi ha moltes vegades darrere d’aquest fet i la visió del plagi com un acte habitual i sense repercussions negatives.

A més, també s’ha de tenir en compte l’accelerat ritme de vida al qual estem sotmesos i el desig d’immediatesa en la producció. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ens ofereixen aquesta rapidesa i ens permeten disposar d’un gran volum d’informació fàcilment. No obstant això, també han contribuït a fer que l’índex de còpies augmenti, ja que es poden “reutilitzar” dades lingüístiques amb un senzill “copiar i enganxar”.

Una de les tasques dels lingüistes forenses és la de detectar l’existència de plagi. En l’àmbit de la detecció del plagi es distingeix entre còpia d’idees i plagi lingüístic (Turell, 2011, a partir de Menasche, 1977, i Roig, 2008). Es parla de còpia d’idees quan es reprodueixen elements essencials i creatius d’una obra sense fer una citació explícita, per exemple, si s’utilitzen elements que estructuren una obra literària o si es copia una versió traduïda canviant l’estil literari. D’altra banda, el plagi lingüístic es caracteritza per reproduir les mateixes estructures gramaticals per expressar una idea sense citar-ne la font. En molts casos, les estructures gramaticals no són idèntiques, ja que s’han implementat estratègies de plagi com podrien ser l’ús de paràfrasis o sinònims.

D’aquesta manera s’entén que el plagi implica tant l’apropiació d’una idea com la còpia d’un text per expressar aquesta idea. A més, és possible que existeixi la còpia d’idees sense necessitat d’haver-hi plagi lingüístic, però no hi pot haver plagi lingüístic sense còpia d’idees.

Els lingüistes forenses han d’analitzar la major quantitat possible de dades lingüístiques per poder confirmar o desmentir l’existència del plagi. Per poder dur a terme aquesta tasca, realitzen dos tipus d’anàlisi: una anàlisi qualitativa i una anàlisi quantitativa.

En primer lloc, l’anàlisi qualitativa permet establir les marques de plagi basant-se en criteris lingüístics com el grau d’unitat, integritat, coherència i cohesió dels textos comparats.

En segon lloc, l’anàlisi quantitativa determina numèricament el nivell de similitud de les mostres gràcies a l’ús d’eines i programes informàtics especialitzats en la detecció del plagi. El nivell de similitud entre les mostres s’estableix mitjançant mètodes analítics quantitatius com el nivell de vocabulari coincident o el nombre de paraules compartides.

Un nivell de similitud superior al 50 % (Turell, 2004) entre les mostres indica que els textos han estat produïts per la mateixa persona o bé no han estat produïts de manera independent.

Una altra de les variables determinants en la detecció del plagi és el nombre de paraules seguides similars. Estudis previs han determinat que si es comparen dues oracions amb 7 paraules seguides idèntiques per a l’anglès (Coulthard, 2004) i 5 paraules seguides idèntiques per al castellà (Marquina i Queralt, 2014) es pot determinar que les mostres no han estat produïdes de manera independent.

Finalment, només resta destacar que cada vegada es percep més negativament aquesta pràctica i que molts col·lectius estan prenent mesures per combatre-la, com ara l’ús de programes automàtics per a la detecció de plagi i protocols d’actuació davant la detecció d’un plagi.

Referències

Coulthard, M. 2004. Author identification, idiolect and linguistic uniqueness. Applied
Linguistics 25/4: 431-447.

Marquina, M.; Queralt, S. 2014. Similarity threshold to detect plagiarism in Spanish.
RAEL: Revista Electrónica de Lingüística Aplicada 13/1: 79-95.
http://www.aesla.org.es/ojs/index.php/RAEL/article/view/1/5
Menasche, L. 1977. Writing a research paper. Ann Arbor: The University of Michigan Press.

Roig, M. 2008. Avoiding those little inadvertent lies when writing papers. Eye on PsiChi, Winter.

Turell, M. T. 2004. Textual kidnapping revisited: The case of plagiarism in literary translation. The International Journal of Speech, Language and the Law. Forensic Linguistics 11/1: 1-26.

Turell, M. T. 2011. La tasca del lingüista detectiu en casos de detecció de plagi i determinació d’autoria de textos escrits. Llengua, Societat i Comunicació: Revista de Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 9: 69-85.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*