Era una nena de nou anys i vivia a Baza (Granada). Un dia va veure una cosa brillar al mig d’un camp i es va apropar. Va resultar ser un projectil de la Guerra Civil, que li va explotar a les mans provocant-li ferides i deixant-la cega.
Pràcticament no havia anat a l’escola i reconeix que “mai he arribat a llegir un llibre”, però amb perseverança ha aconseguit superar les dificultats i acaba de publicar “Habitantes en el planeta”, un recull de contes infantils amb la tendresa i la bondat que ja és el seu tercer llibre. La igualadina Piedad Martos volia “reflectir els valors més importants per a mi i que crec que hem de transmetre als nens”.
Martos va poder recuperar una mica la visió d’un dels ulls al cap d’uns anys de l’explosió, i va voler capbussar-se en la lectura. Recorda com tenia unes ulleres per veure de lluny i unes altres per veure de prop, insuficient per poder llegir, però “si posava les ulleres de prop a sobre de les ulleres de lluny, llavors veia una miqueta més”.
I va tornar la foscor, ja per quedar-se. Totalment cega, als 53 anys va decidir aprendre el llenguatge en braille. Tot i que “em van dir que era molt difícil”, ella no es va rendir i “en una setmana m’havia après l’abecedari”. A partir d’aquí, va començar a escriure. Després, somriu quan explica que “em vaig comprar l’ordinador i ja em vaig destapar del tot”.
Ara, amb 68 anys, gaudeix de la lectura com mai. Reconeix que “em llegeixo un llibre rere l’altre”. I l’escriptura, a vegades arriba “com un joc” i qualsevol idea que li ve al cap serveix per començar un relat curt. I s’atreveix amb prosa i poesia alhora d’explicar les seves històries.
Amb la seva empenta, va fer-se càrrec de cuidar la seva mare fins que va morir i ara cuida al seu marit. La ceguesa no és un impediment.
Els que la coneixen la defineixen com encantadora, tot i que té el seu geni, diuen. En el que si que hi ha unanimitat és en definir-la com algú que no para de fer coses. A més de la lectura i l’escriptura, Piedad és aficionada a fer manualitats com flors, collars o polseres. La ceguesa no és un impediment perquè la Piedad actualitzi el seu bloc i el seu perfil de Facebook, així com el correu electrònic.
Admirable mujer. Supe de ella por su Blog, el año 2006. Me sorprendí al leer este artículo y ver su foto. Me alegra saber un poco más de su vida.