És la campanya de Nadal de Càritas d’enguany: els petits miracles resulten factibles, poden esdevenir una realitat tangible i beneficiosa per a persones en la situació de no poder fer front a les despeses indispensables per al sosteniment d’una vida digna. I la possibilitat a què Càritas apel·la té per base objectiva la solidaritat de tothom, o sigui, la disponibilitat a donar un cop de mà de manera anònima i absolutament gratuïta, sigui en forma d’aportació econòmica, sigui duent a terme alguna tasca de voluntariat personal.
El mot miracle denota diferents significats. En el sentit més religiós del seu ús, acostuma a al·ludir a una intervenció divina que proporciona un remei beneficiós a una persona en situació greu de manca de salut o benestar. I destaca, a més a més, sobre el rerefons de la incapacitat humana de subvenir-hi amb mitjans suficients i eficaços. En aquest context, el miracle manifesta una arrel profunda i directa en la compassió de la divinitat i en la consegüent voluntat d’expressar als éssers humans una solidaritat i un amor eficients i alliberadors.
En el sentit més lax de la paraula, miracle connota la sorpresa de qui es troba, de cop i volta, amb una situació positiva que, segons el curs normal dels esdeveniments, no es podia esperar que es produís a curt termini. Se subratlla així sobretot un canvi no previsible que és digne d’admirar, cosa que ens recorda que el substantiu miracle deriva del llatí miraculum, el qual conté el mateix lexema de mirari i admirari = admirar. De fet, la vida ens reserva no poques sorpreses agradables i ben dignes d’admirar que alimenten l’esperança que a la vida no tot segueix processos estrictament racionals o mecànics. Que les relacions, per exemple, entre els membres d’una família experimentin un capgirament sobtat a millor, quan les rancúnies, ofenses del passat i tibantors del present feien preveure el contrari, no es pot catalogar sinó com a miracle.
De tots els usos del mot, Càritas en recull, en forma d’eslògan i alhora d’interpel·lació, les dimensions més importants que la paraula projecta sobre contextos diversos: 1) una acció o situació inesperada de caràcter positiu o beneficiós; 2) la sorpresa per la resolució d’un problema important que no semblava fàcil de remoure; 3) el caràcter de gest gratuït i generós que es percep com a motivació de qui hi ha intervingut a favor d’una necessitat concreta; i 4) el valor d’indicador ètic que podem assignar a les accions altruistes de què som capaços els éssers humans, segons el qual la sensibilitat, la solidaritat, la justícia i la gratuïtat constitueixen les actituds més consonants amb la dignitat humana en general i amb els problemes i el sofriment dels altres, sobretot dels menys afavorits i més privats dels drets humans. Així ens ho fan palès els petits miracles.
Per què petits? Perquè Càritas ens recorda que no calen miracles espatarrants i esbombats sobre l’escenari dels grans mitjans de comunicació per fer alguna cosa realment útil, positiva, necessària i eficaç a favor de qui es troba en situació econòmica, social o psicològica precària. El que podem fer per seguir l’indicador ètic de la solidaritat i de la justícia es concentra en una petita dosi de sensibilitat humana, una petita emoció de compassió, una petita inclinació d’afecte envers els altres i un petit gest de despreniment o generositat en el secret íntim d’una bona consciència. No cal res més perquè es faci realitat un miracle. Perquè llavors el veritable miracle que es produeix no rau tan sols en l’ajuda imprevisible que algú necessitava, sinó en el fet que hem afegit una mica més d’humanitat a la nostra vida i hem sortit un xic més de l’esclavitud d’un ego tancat en si mateix.
Acabem definint, doncs, el miracle en aquest darrer sentit: la superació que les persones fan de si mateixes en treballar per un món on tothom pugui veure’s lliure de la pobresa, l’opressió i la tirania, i assolir la plena integració social en contextos humans satisfactoris en termes de dignitat, respecte i cooperació entre iguals. D’aquí que els petits miracles que Càritas ens invita a fer possibles reflecteixin, com en un espill, els signes manifestos i engrescadors – gestos, no simples fets! – del gran miracle que la humanitat encara somia. Bon Nadal 2023!
Joan Ordi
Per la Junta de Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra