Avui mateix em feien aquest comentari: “A tots els cursets on vaig només em trobo amb dones”. Era una persona de gènere masculí.
Que passa que només les dones volen estudiar? Adquirir més coneixements? En definitiva progressar tant a nivell personal com a professional?
Jo, desprès pensava: malgrat tot això les dones ocupen pocs llocs
directius, la contractació de les dones sempre es menor que els dels homes i en general són les dones les que suporten sobre seu la majoria de les tasques domèstiques.
A més de portar fills al món.
I és en arribar aquest punt quan s’entén l’abast de la tragèdia. Són moltes les dones que en un moment o altre, s’han de preguntar sobre si volen, poden, els convé o no tenir fills.
Però ull! Aquesta pregunta no es la fan com es la faria un home. No és una decisió totalment lliure.
Aquesta decisió esta forçada per les circumstàncies.
Un home no ha de triar si vol tenir fills o vol progressar en la seva
professió. No li cal
Si ja se que hi han dones que ho aconsegueixen tot, però són molt poques.
Dins de la societat patriarcal les dones sempre tenen al seu davant reptes per aconseguir.
Aconseguir la igualtat en l’educació, compaginar la professió amb la família, tenir una imatge agradable, amb sabates de taló incloses….
ELS POLÍTICS HAURIEN DE PENSAR QUE ELS VA PARIR UNA DONA ABANS DE PRENDRE
DECISIONS EN AQUEST SENTIT!
O ÉS QUE HI PENSEN MASSA!
Magda Coll Alastruey
Secretaria de la Dona d’ERC