Inici Joan Carles González Caldito El PdeCAT es mulla pels interessos d’Agbar

El PdeCAT es mulla pels interessos d’Agbar

COMPARTIR

Juan Carlos González

El proper 27 d’octubre tindrà lloc una manifestació Igualada a favor de la gestió pública de l’aigua. La manifestació, que ha estat convocada per més d’una vintena d’entitats de tota la comarca, té l’objectiu de posar al centre del debat de les eleccions municipals del 2019 la gestió pública de l’aigua. Cal recordar que als municipis d’Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt no hi ha contracte de concessió, i a Piera i Masquefa els seus contractes més importants acaben entre el 2021 i 2022. Sembla una bajanada, però al cap i a la fi són els regidors dels consistoris els que hauran de decidir, durant el mandat 2019-2023, per quin model de gestió opten: públic o privat.

En mig d’aquest enrenou, ja hi ha partits polítics arreu de la comarca que donen suport a la gestió pública de l’aigua en els seus municipis, però també hi ha partits que no semblen estar gaire de cara. Així ho mostrava el primer tinent d’alcalde i regidor de Qualitat Urbana de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, quan va explicar a Radio Igualada que el PdeCAT no prendrà part en aquesta mobilització si inclou apriorismes ideològics, tot i deixar clar que cal municipalitzar el servei de l’aigua. Obvi, perquè segons l’article 25 de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, el servei de subministrament d’aigua potable és un servei públic de titularitat municipal, independentment de la forma de gestió per la que s’opti, i per tant cal municipalitzar el servei primer per després decidir quin model de gestió volem.

El dubte que em generen les seves declaracions a la ràdio és la interpretació “d’apriorismes ideològics” que en fa. Si bé un apriorisme és la fonamentació preconcebuda de quelcom que prescindeix l’experiència, el cert és que Aigua és vida Anoia ha caminat amb peus de plom i no s’ha llançat a una piscina buida: des del 2015 que destapà la manca de contracte a Igualada, la plataforma Aigua és vida Anoia ha fet un treball de formigueta, publicant els resultats de la seva feina a partir de dades oficials extretes de la Diputació de Barcelona, els Comptes Anuals d’Aigua de Rigat o de l’Ajuntament d’Igualada. En posem alguns exemples:

1. Al 2015, i després de més de 550 dies, Aigua és vida va destapar que a Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt no hi ha contracte de concessió. L’empresa Aigua de Rigat pot presumir d’una opacitat excel·lent gràcies a la connivència del govern de l’Ajuntament d’Igualada, ja que al juny de 2014 Aigua és vida va presentar una instància a l’Ajuntament d’Igualada per reclamar informació sobre el tipus de model de gestió (públic o privat) i el nombre de talls de subministrament com a conseqüència de la pobresa energètica, però aquesta resposta no va arribar mai. Finalment, va ser una persona anònima qui va filtrar la informació i posteriorment ho va acabar confirmant el regidor de Qualitat Urbana Jordi Pont.

2. Des que Agbar va comprar el 68% de l’empresa d’Aigua de Rigat al 2007, el preu de l’aigua s’ha encarit a Igualada un 23’8%. Així ho demostren les actes dels plens de l’Ajuntament d’Igualada i també els rebuts del consum d’aigua. Una dada important: el preu de l’aigua no ha tornat a pujar a Igualada des que Aigua és vida Anoia va fer una campanya contra la pujada del rebut de l’aigua al 2016.

3. Els beneficis anuals d’Aigua de Rigat són de 750.000 euros, dels quals 500.000 euros són directament per a la multinacional Agbar, com bé indiquen les dades dels Comptes Anuals de l’empresa. A banda, des que Agbar va entrar a l’empresa Aigua de Rigat, l’endeutament de l’empresa ha crescut un 20%, passant d’un endeutament d’entre el 30€ i 40% al 2007 a un endeutament del 60% en els darrers anys.

4. L’auditoria de la Diputació de Barcelona, que va sortir a principis d’aquest any, demostra que els actius de la xarxa d’abastament d’aigua d’Igualada són de 3 milions d’euros. Tenint en compte que l’Ajuntament d’Igualada té una tercera part de les accions de l’empresa, els actius totals de la qual serien 4,5 milions, Igualada hauria de pagar 1,5 milions pels actius d’Igualada, una xifra assequible per l’economia del consistori igualadí i molt allunyada de l’apriorisme dels 30 milions d’euros que va dir el regidor de Qualitat Urbana de l’Ajuntament d’Igualada Jordi Pont.

5. Un dels fets més polèmics és que tres regidors del govern d’Igualada cobren 36.000 euros anuals de la multinacional Agbar des que aquesta comprà el 68% de l’empresa Aigua de Rigat al 2007. Tot i que Aigua és vida Anoia ha demanat moltes vegades l’anulació d’aquests sous, especialment durant el temps d’aquesta guerra de l’aigua, la realitat és que el govern del PdeCAT ha votat en contra de la renúncia a les retribucions dels regidors que formen part del consell d’Aigua de Rigat

Quan el regidor de Qualitat Urbana de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, parla “d’apriorismes ideològics” imagino que fa referència a aquestes dades, tot i que totes elles hagin estat extretes directament de fonts oficials com la Diputació de Barcelona, els Comptes Anuals de l’empresa Aigua de Rigat o de l’Ajuntament d’Igualada. El que sí puc assegurar sense apriorismes és el seu particular i personal interès econòmic: el regidor Jordi Pont està guanyant, a part del seu sou de 55.000 euros de l’Ajuntament d’Igualada, un sobresou de 18.000 euros anuals que Agbar li paga, una xifra anual molt suculenta per continuar defensant els interessos d’Agbar. Com bé diu el refrany, pagant sant Pere canta, i sembla que el regidor es mulla més per Agbar que no pas per l’Ajuntament d’Igualada i la seva ciutadania.

Per tot això i molt més, animo a tothom a que el proper 27 d’octubre omplim els carrers d’Igualada per demanar la gestió pública de l’aigua. El PdeCat es mulla pels interessos d’Agbar; nosaltres ens mullem per l’aigua pública!

FER UN COMENTARI

*