La caiguda d’espectadors als cinemes catalans al gener ha estat del 82%, una xifra pitjor que la global del 2020, en què les sales van perdre el 74% del públic i el 73% de la recaptació. La circumstància ha obligat desenes de cinemes a «hivernar» fins a finals de febrer perquè l’activitat era inviable. L’obertura de la mobilitat a nivell comarcal els dona una mica d’oxigen, amb un increment potencial d’assistents d’entre el 30% i el 85%. Amb tot, l’afectació a tot el territori és desigual: algunes petites sales com l’Ateneu Cinema d’Igualada s’han beneficiat de la falta de competència comarcal i omplen la majoria de sessions, mentre que els multicines de Barcelona i l’àrea d’influència han tancat per falta de públic i d’estrenes a la cartellera.
L’Ateneu Cinema d’Igualada és l’única sala que funciona a la Conca d’Òdena i tenen menys dependència d’estrenes. A l’Ateneu Cinema han vist reduïda la facturació en un 70% i només poden omplir 65 localitats de les 130 disponibles. Tot i això, el fet de ser una sala petita i de no buscar exclusivament el benefici econòmic -és un equipament público-privat-, ha permès que hagin tingut una «molt bona resposta de públic». La seva presidenta, Mireia Claret, explica que, majoritàriament, estan omplint «el 100% de les butaques disponibles» i «en moltes ocasions, es queda gent a fora».
Claret explica que han hagut d’aplicar un ERTO, de manera que el personal treballa al 50% de la jornada i, a més «hem reduït al màxim la despesa». «Amb l’ocupació que tenim podem fer quadrar els números», relata Claret, que afegeix que «com que no hem de pagar beneficis a cap inversor, aquest model ens permet seguir oferint cultura a la ciutat». Tot i això, la presidenta de l’Ateneu reclama que es pugui passar del 50% al 70% d’ocupació, ja que «s’ha demostrat que, prenent les mesures de seguretat necessàries, la gent pot venir al cinema amb tota tranquil·litat».
De la seva banda, el cap de sala de l’Ateneu Cinema, Ricard Fusté, explica que també han hagut de readaptar la programació a la situació actual per la «manca de ‘blockbusters'». Les grans distribuïdores han reduït les estrenes potents i això ha fet, segons Fusté, «que ens haguem dirigit cap a un altre tipus de programació amb pel·lícules europees independents». De fet, Fusté considera que és el «gran moment» del cinema i les distribuïdores independents i assegura que la resposta del públic igualadí ha sigut molt bona.
Mar Martí / ACN
