El fòrum de debat Dimarts de Diàlegs, organitzat per l’Ateneu Igualadí i coordinat pel periodista Jordi Cuadras, celebrava el passat dimarts el seu tercer aniversari posant sobre la taula la pregunta “On va Igualada en el nou mapa de Catalunya?”. Lluny de donar respostes, el debat va deixar en evidència que l’encaix d’Igualada i la comarca de l’Anoia no està resolt. La majoria de la comarca forma part des de l’any 2010 de l’àmbit funcional del Penedès, a excepció dels municipis de l’Alta Anoia o Alta Segarra, que van decidir mantenir-se a l’àmbit de la Catalunya Central.
Oriol Nel·lo, Doctor en Geografia, professor de la UAB i exsecretari de Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya amb el Tripartit, va obrir el debat recordant que “les vegueries estan en un atzucac, perquè és un àmbit que no pot substituir les províncies”, com a conseqüència de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut de 2006.
Tres mapes possibles
Més enllà de com s’acabin concretant els àmbits, Nel·lo dibuixava les opcions d’encaix d’Igualada. La primera i “tradicional” és la de la Catalunya Central, que suposa “una aliança de tres ciutats molt fortes al límit de la regió metropolitana”, amb l’Eix Transversal com a gran valor. La segona és “una nova identitat” al Penedès, una opció “amb una certa potència”. Finalment, Nel·lo parlava d’una opció “poc explícita, però molt vigent”, que és la d’Igualada com ciutat metropolitana.
El doctor en geografia insta a Igualada a “buscar el seu espai per una estratègia econòmica entre l’Àrea Metropolitana i les zones agrícoles i turístiques de muntanya”.
Territori interconnectat
Nel·lo va posar èmfasi en el caràcter de xarxa interconnectada del territori, el que “ens permet jugar diferents opcions simultàniament i no caure en l’error d’establir aliances unívoques”.
El geògraf igualadí Alfons Recio va obrir el torn de debat entre els convidats locals, reconeixent que “em costa veure estratègies compartides de l’Anoia al Penedès” i es preguntava si la presència de la comarca al nou àmbit “pot ser que sigui una reacció anti-barcelonina o anti-manresana?”
Recio també es mostrava partidari, en un terreny més pràctic, d’“anar a buscar la regió que sigui coherent amb les polítiques públiques que necessitem”.
El periodista Jordi Puiggrós va defensar que Igualada vagi “cap a on sumi més”, malgrat que “ja estem al Penedès i en tot cas ara hem de discutir si volem marxar-ne”. La indefinició de tot plegat el portava a dir que “estem en terra de ningú”.
En aquesta línia, l’expresident del Consell Comarcal de l’Anoia, Joan Vich, va definir la comarca com “un territori de territoris”. Vich considerava que “Igualada mira majoritàriament cap a Barcelona” i que, en realitat, “tenim tantes incerteses com oportunitats”.
L’hora de l’Alta Segarra
Una idea que va quedar clara al llarg del debat és que l’Anoia no sortirà sencera del debat territorial. La divisió efectiva en els àmbits de planificació dóna ales a la comarca històrica de l’Alta Segarra, de la que formarien part vuit municipis del nord de l’Anoia. El president del Casino de Calaf, Jordi Mas, confirmava el sentiment de comarca pròpia i reconeixia que “sempre hem mirat més al Bages que a l’Anoia perquè se’ns feia més cas”.
Sentiment anoienc?
La lingüista M. Carme Junyent, de Masquefa, va recórrer la comarca en el marc d’una recerca als centres educatius. De la seva experiència, que va plasmar al llibre “Escoles a la frontera”, Junyent conclou que “jo mateixa em preguntava que era aquesta comarca” i se sorprenia que “no havia trobat sentiment de pertinença a l’Anoia enlloc, ni a Igualada”. La lingüista creu que, a més, “Igualada no ha exercit de capital”.
Els reptes d’Igualada
Més enllà de l’encaix territorial, el debat va deixar sobre la taula la necessitat d’una definició estratègica de la ciutat a llarg termini.
El periodista Jordi Puiggrós va verbalitzar una demanda recurrent en el debat territorial al voltant d’Igualada i instava tothom a “ser valents” i fusionar en un únic municipi la Conca d’Òdena: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena.
Fusionar no es ser valents, fusionar es perdre cadascú les seves senyes d’identitat. Més enllà dels possibles interessos polítics dels que defensen aquesta possibilitat, la Conca d’Odena s’ha d’admetre que esta formada per al menys quatre municipis amb fisonomia propis que difícilment estarien disposats a perdre les seves característiques per entrar en una fusió ves a saber tu amb quin resultat. Altre cosa seria la constitució d’una mancomunitat de municipis tal com Deu mana, cosa que fins ara no s’ha aconseguit ni tant sols en els moments en que els quatre municipis principals que la formen estaven dirigits pel mateix partit polític.
Igualada, Vilanova, Montbui i Odena tenen cadascuna d’elles una identitat pròpia que crec que seria un equivocació que perdessin.