A les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, 180 veïns del barri de la Campana vam votar Junts per Catalunya; 174 vam fer-ho pel PSC; 125, ERC, i 45, Comuns. Tots aquests partits donen suport al Pacte contra la Segregació Escolar de Catalunya, signat fa cinc anys i al qual s’hi va afegir l’Ajuntament. Malauradament, entre les famílies que tenim a l’escola, n’hi comptem ben pocs, dels seus votants. De fet, bona part de les nostres famílies ni tenen dret a vot, a causa d’una sèrie de lleis injustes envers multitud de conciutadans. Això és la segregació escolar: en un barri heterogeni com és el de la Campana, l’escola veu amb impotència com, curs rere curs, el seu veïnat la defuig.
Va participar a les eleccions un 57,07% del cens. Exactament el mateix que la mitjana de Catalunya. Per tant, l’escola La Campana no representa a un barri ghetto. Però sí que és una escola ‘ghettitzada’ per l’entorn més immediat i per l’entramat legislatiu que ho propicia. Les famílies votants que la tenen com a referent electoral la defugen en l’àmbit formatiu. I les institucions que haurien de vetllar perquè això no passés -el Departament d’Educació i l’Ajuntament- no fan prou per corregir-ho.
A les eleccions europees de diumenge, dia 9 de juny, 58 escoles d’arreu de Catalunya participarem un cop més en la campanya ‘Votes aquí? Escolaritza aquí els teus fills i filles!». 58 escoles i instituts ‘guettitzats’ per l’entorn i les polítiques educatives que ens trobem en la mateixa situació que La Campana. En aquesta ocasió, la iniciativa adquireix dimensió europea, amb el suport de 24 entitats d’arreu del continent. Només cal alçar la mirada una mica enllà i veure quins problemes de cohesió social i de convivència hi ha en aquells països en què la segregació escolar fa anys que hi és un fenomen present. França, per exemple. Bèlgica, per exemple.
L’escola La Campana té un projecte pedagògic de gran nivell, amb un claustre d’allò més il·lusionat. A més a més, és en escoles com La Campana on s’hi fomenta la convivència, l’empatia, la igualtat, el respecte… Qualsevol família veïna que s’hi acosti ho pot constatar amb els seus propis ulls.
Hi haurà qui dirà que aquests fets passen de manera natural, i que per sobre de tot encara hi ha ‘la llibertat dels pares per triar escola’. Curiosament, ningú no reclama anar a 180 per l’autopista o per dins de la ciutat en base a ‘la llibertat dels conductors per prémer l’accelerador’. Vivim en societat, i aquest viure en societat comporta responsabilitats. Perquè els riscos de no posar traves a la velocitat són coneguts. De la mateixa manera, els riscos de la segregació escolar també els tenim ben a tocar.
«La democràcia comença a l’escola», avisem aquestes escoles i entitats. De tots nosaltres depèn que, en un futur no gaire llunyà, els alumnes que ara mateix van a La Campana tinguin vincles d’amistat amb els alumnes de la resta de la ciutat. Perquè la qualitat educativa hi és. La proximitat, també. Només hi falten els fills i filles de les famílies que aquest diumenge tornaran a anar-hi a votar, en aquest cas a les eleccions europees. “Units en la diversitat”, diu el lema oficial de la UE. “Units a l’escola”, diem nosaltres.
Bernat Ferrer
Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació
