La vinguda de grans empreses foranes és un model de creixement econòmic que causa entusiasme als polítics locals. No és sorprenent. Maquiavel ja explicava que el que té el poder, li agrada canviar la situació radicalment perquè ell sigui qui ha creat la nova situació. Hi hi han cintes a tallar i articles de premsa.
El fabricant japonès de cotxes Nissan, associat a Renault, vol tancar la seva factoria de la Zona Franca. Havia volgut obrir una factoria a Igualada i no ho havia fet perquè l’estat no havia volgut invertir en les comunicacions de l’Anoia amb Barcelona.
Què hauria passat ara a Igualada si s’hagués fet la factoria i ara Nissan hagués marxat? Doncs possiblement una catàstrofe laboral que hauria marcat la Conca d’Òdena per moltes desenes d’anys. Ens podriem posar , a petita escala, a costat de les conques mineres d’Astúries, la ciutat americana de Detroit, o l’anglesa de Manchester. A pidolar.
Per altra part, un salt endavant de població a la Conca d’Òdena s’hauria de qualificar de desastre, excepte per als especuladors immobiliaris. La primera conseqüència seria una pujada general de preus del sòl i l’habitatge.
Aquest impuls a dependre de empreses foranes, sense arrelament en un país, és propi de països poc desenvolupats i culturalment subordinats. Nova York ha rebutjat un centre de desenvolupament de Google perquè hauria canviat radicalment la fesomia d’un barri.
El que a la gent, al poble, li convé és un altre model de creixement econòmic, més estable i ajustat a la nostra realitat.
El que fa prosperar és el creixement endògen, generat per la pròpia gent del país que s’espavila, gràcies a un procés d’aprenentatge i inversió de recursos propis. Això és molt més durable que l’estratègia d’una empresa multinacional. El que sembla oportú és recolzar els nuclis d’activitat econòmica que tenim o que podem generar, amb capital radicat al país, participat o no per empreses foranes.
Naturalment s’ha d’estar obert a les oportunitats, però el fons ha de ser treballar sobre l’arrelament propi.
Un altre aspecte que costa d’entendre és que la creació regular de llocs de treball, ni que sigui a un ritme lent, però sostingut, en activitats com reaprofitament i reciclatge, agricultura de qualitat ecològica i serveis que es puguin vendre o donar a l’Àrea Metropolitana és una estratègia que consolida una posició adequada de la Conca d’Òdena. Aquest hauria de ser un camí, sense excloure – seria suicida- la superespecialització tecnològica. És poc maquiavèlic, però realment està al servei del poble.
Finalment, el gran problema de la Conca d’Òdena que cal resoldre és la bossa de ma d’obra sense qualificar. El senyors importants s’omplen la boca de creixements tecnològics, sofisticació i especialització, però s’obliden de tota aquesta gent. La conseqüència d’aquesta marginació és la pujada de l’extrema dreta i la inestabilitat social.
Per a la Conca d’Òdena l’Anoia és molt important que els costos laborals baixos i la qualitat de vida alta. Per nosaltres és tant important no haver de gastar gaire com cobrar més. També tenir una dimensió manejable i disposar de medi natural proper i de qualitat
Estaria bé que comencéssim a pensar com una societat estructurada i deixéssim estar d’una vegada pendents del «Bienvenido Mister Marshall». El poder de decissió sobre nosaltres ha d’estar a les nostres mans.
Josep Castelltort Panadés,
empresari d’enginyeria de l’ecologia
