En la campanya d’aquest any seguim el camí per combatre el sensellarisme. Volem ser la veu de les persones que sofreixen la forma d’exclusió residencial més severa i evidenciar, una vegada més, que no és un problema individual, sinó que concerneix a tota la societat, incloses les administracions públiques. Tal com afirma l’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, “tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a si i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i serveis socials necessaris”.
A l’Estat actualment hi ha gairebé 30.000 persones sense llar. És una xifra indecent, i més quan sabem que hi ha 4 milions de pisos o cases buits. Una absoluta absurditat que incompleix els drets fonamentals però també el sentit comú. A més, la crisi de l’habitatge obliga a molts veïns i moltes veïnes a viure amb una incertesa constant, amb lloguers insostenibles i disposant de poca oferta d’habitatge públic, provocant, en el pitjor dels casos, l’expulsió de casa seva.
Quan es vulnera el dret a un habitatge digne també poden aparèixer altres vulneracions, generant una cadena de pèrdua de drets: si no disposem d’una llar també podem trobar-nos amb dificultats per tenir i mantenir un lloc de treball, per accedir a prestacions… i tot plegat pot acabar amb el deteriorament de la salut física i mental.
A les institucions els demanem que les persones sense llar puguin exercir els seus drets, facilitant-los l’accés a habitatges decents i assequibles, treballant de manera real per a la igualtat d’oportunitats en la formació, i garantint la creació i l’existència de llocs de treball dignes.
A la ciutadania els demanem empatia, que es posin en el lloc de l’altre i que no mirin cap a una altra banda, des de la proximitat, la humanitat i la comprensió. Superem els prejudicis i les pors.
Fem que el camí d’erradicar el sensellarisme sigui possible. I que ningú, absolutament ningú, en quedi enrere. BON CAMÍ!»
Càritas Anoia-Segarra
