La Ruta de l’home honrat és una visita guiada per la Igualada del tombant dels segles XIX i X, la qual té com a fil conductor la vida de Joan Serra Constansó (Igualada, 1864 – Barcelona, 1924). El passat diumenge, 3 d’octubre, va tenir lloc la segona i última jornada de la prova pilot de la visita, creada pel periodista i escriptor Albert Rossell amb l’objectiu que sigui un producte turístic més ambiciós.
La ruta surt de la plaça de Pius XII i acaba a l’Ateneu Igualadí. El recorregut, d’unes dues hores de durada, repassa la vida de l’home honrat, així com bona part del patrimoni històric de la ciutat, fent parada a punts com la basílica de Santa Maria, la plaça de l’Ajuntament, la capella de la marededéu de Montserrat, l’Estació Vella, l’antic Escorxador Municipal, l’Asil del Sant Crist, la Cotonera o l’Electra Igualadina.
A mig termini, l’esdeveniment es convertirà en una ruta de tres etapes per Igualada, Barcelona i el Vendrell, les tres ciutats on va viure o estiuejar Joan Serra Constansó. Està concebut com un producte turístic per atraure visitants a aquestes ciutats i que se’n beneficiïn comerciants, restauradors i empreses culturals.
En total, 37 persones han gaudit de la visita guiada en les dues jornades de la prova pilot, que ha tingut un marcat caire institucional. Així, hi han assistit regidors de l’Ajuntament d’Igualada, representants de l’Ateneu Igualadí, personal de la Biblioteca Central d’Igualada i de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, membres de la junta d’Igualada Comerç i la impulsora de la Festa Modernista d’Igualada, entre d’altres.
Val la pena destacar que a la visita de diumenge van assistir-hi vuit besnets i familiars de Joan Serra Constansó vinguts de Barcelona, el Vendrell, Sabadell i l’Escala. En definitiva, bona part de les fonts que estan ajudant Albert Rossell a escriure la biografia novel·lada del personatge.
Del protagonista, cal destacar que Joan Serra Constansó va ser alcalde de la ciutat (1904-1905), president de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (1890-1893 i 1903-1905) i gerent de l’Electra Igualadadina (1903-1913). Té dos poemaris publicats —Tonterías i La barricada (ambdós de 1900) i tres llibres en prosa —Del viure alegre (1917), Quan jo tenia vint anys (1923) i el pòstum Mig segle de vida igualadina (1924). Com a periodista, va escriure en nombroses publicacions locals i va dirigir El Igualadino. A Barcelona va excel·lir a la premsa satírica de l’època i va ser una de les primeres plomes dels setmanaris La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, publicacions on va popularitzar el pseudònim de Jeph de Jespus.