Mor l’entrenador Paco García Llamas

El passat 11 d’octubre ens va deixar Francisco García Llamas, al que en el món futbolístic tots coneixíem com Paco García Llamas. El seu funeral i posterior enterrament, va ser el diumenge dia 13 al tanatori de Terrassa .

Quinze anys com a professor de l’escola d’entrenadors, amb una dilatada trajectòria a les banquetes del Sabadell. – Rubí . – Mataró . – Premia , etc… La seva darrera banqueta va ser la del CF Martinenc, d’on va dimitir per intentar solucionar els problemes de salut d’una cruel malaltia que finalment no va poder superar. De fet, es va acomiadar dels socis i aficionats del CF . Martinenc, en una emotiva carta oberta, que es pot llegir a les xarxes socials . Descansi en Pau.

La meva relació amb Paco García Llamas

He remuntar-me dues dècades en el temps, en un calorós matí d’un mes de maig a les andanes de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat a Vallbona d’Anoia.

Una brigada de quatre persones estan realitzant treballs de manteniment a les vies. Al costat del pas a nivell, es troben les agulles per derivar els trens cap a una andana o ell un altre. Estaven aplicant greix per lubricar l’agulla .

Entre els quatre operaris hi ha una cara que em sona molt com a home de futbol. Crec haver-lo vist a la tele com a entrenador o secretari tècnic del Centre d’Esports Sabadell. Feia poc temps que jo havia deixat l’arbitratge i col·laborava en la junta de l’AE Piera, a petició de l’amic Jaume Feixas Termens, que en pau descansi.

Vaig escoltar parlar de futbol als quatre operaris de ferrocarrils, mentre aquests feien un petit recés en la seva tasca per fer una cigarreta. No vaig poder reprimir-me de preguntar al capatàs quina vinculació tenia amb el futbol. García Llamas em va respondre que estava al CE . Sabadell, però que en la pròxima temporada entrenaria al Premià a Segona Divisió B.

Paco García Llamas compaginava les seves tasques futbolístiques amb el treball de Capatàs de Manteniment a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. En ocasions que cobria el manteniment de la línia d’Igualada , solia passar molt de temps a l’estació de Vallbona , on vam coincidir en diverses ocasions. Com no era molt coneixedor el futbol de la nostra comarca , excepte alguna cosa del CF . Igualada, un dia em va demanar si coneixia algun jugador de la comarca , que pogués jugar en la posició d’interior dret, i que tingués qualitat tècnica per fer-li una prova per jugar a segona B al Premia.

Per aquells temps, hi havia dos jugadors que despuntaven per la seva desimboltura i qualitat tècnica , per jugar a la posició d’interior. Xavi Magdaleno, actual component de la primera plantilla de el CF . Igualada, era un jove format a les categories inferiors de l’AE . Piera , i que havia acabat la seva formació al juvenil de l’Igualada , si no recordo malament.
L’altre era Oscar Escribano, però era massa jove per afrontar aquest repte. Finalment seria Xavi Magdaleno qui fitxaria pel Premià i jugaria a segona B aquells anys .

Quan va deixar Ferrocarrils per dedicar-se en exclusiva al món del futbol com a entrenador, deixaríem de veure’ns en no passar per Vallbona per motius laborals .