Inici Reportatges Montserrat Park: Mig segle en terra de ningú

Montserrat Park: Mig segle en terra de ningú

COMPARTIR

La Compañía de Construcciones Los Bruchs S.A anunciava als diaris barcelonins de la segona meitat dels anys 60 la venda de parcel·les a Montserrat Park, amb reclams com el clima de repòs per a famílies amb nens, piscina i carrers asfaltats amb vistes a Montserrat.

Mig segle després alguna d’aquestes lloances es transforma en humor negre quan es trepitja aquesta urbanització, al peu de l’antiga Nacional II al coll del Bruc, que avui només transiten els veïns i els camions que no tenen permès travessar el túnel.

Carrers sense asfaltar o amb innombrables pedaços, enllumenat mínim, voreres i clavegueram inexistents i un parc infantil amb aspecte apocalíptic fan evident que Montserrat Park no està com tocaria. El motiu és un cúmul de despropòsits en gestió urbanística que pot acabar deixant sobre els propietaris el cost de la urbanització d’aquest nucli del Bruc.

La promotora va rebre autorització per segregar una finca rústica i vendre parcel·les mentre es redactava la planificació urbanística de Montserrat Park i del propi municipi, que no es va arribar a aprovar. A principis dels anys 80, l’Ajuntament va elaborar les primeres normes subsidiàries i va tancar un acord amb la promotora per concloure el 1988 les obres d’urbanització. Mai es va complir.

I mentre, tot i haver unes 250 cases, la zona consta com sòl urbanitzable. L’alcalde del municipi, Enric Canela, sosté que l’Ajuntament no pot considerar Montserrat Park sòl urbà fins que no s’hagi consolidat la seva urbanització: clavegueram, xarxa d’aigua, enllumenat públic, voreres i asfaltat. I com no és sòl urbà, l’Ajuntament no dona llicències d’obres des de l’any 2004, un enorme perjudici per als propietaris d’algunes de les més de 500 parcel·les de la urbanització que encara no estan edificades.

L’alcalde lamenta que “els veïns tenen la llosa a sobre d’estar en un sòl que no està consolidat i no es urbà” i explica que van crear, poc després de les eleccions municipals, el grup de treball de Montserrat Park, amb la presència de partits polítics i entitats com l’associació de veïns, la comissió de festes i l’associació de gent gran, “amb la idea d’arribar al màxim consens entre els veïns”.

Després de treballar sobre diferents opcions i propostes, l’Ajuntament plantejarà dissabte en una sessió informativa per als veïns de Montserrat Park una alternativa amb la que “simplement apliquem la normativa urbanística i la legislació”, segons l’alcalde, que explica que es planteja un projecte d’urbanització complet que inclou la reparcel·lació urbanística, el que implicarà assignar a cada parcel·la la càrrega que li correspon de tota la urbanització.

Sobre el cost de posar al dia Montserrat Park i el que hauria de pagar cada propietari, Enric Canela no diu xifres perquè encara no hi ha un projecte en ferm i perquè “és molt delicat i es pot jugar amb això amb molta mala fe”.

El president de l’associació de veïns, Rafael Galván, reconeix que els propietaris “tenen por per la repercussió econòmica” del projecte d’urbanització i lamenta que no s’hagi parlat encara ni de terminis ni de quantitats a pagar. Galván explica que va ser l’associació de veïns la que va demanar l’acte informatiu que es farà dissabte, per tal de respondre al neguit dels veïns.

El president de l’entitat veïnal alerta que “la majoria de veïns són gent gran que van fer les cases com a segona residència i ara són la seva primera residència. Són pensionistes i és possible que la majoria no pugui assumir el cost elevat de les compensacions”.

Rafael Galván també és cap de l’oposició pel PDeCAT, tot i que no assisteix a les reunions del grup de treball de l’urbanització com a regidor “fins que no s’elabori un reglament de participació ciutadana i les decisions d’aquest i altres processos no siguin vinculants”.

Com a regidor, Galván defensa que hauria fet a l’inrevés: consultar primer els veïns i després fer un projecte de viabilitat. De fet, creu que “no es pot tirar endavant res que la majoria de veïns no hi estigui d’acord”.

L’alcalde apunta que la de dissabte serà la primera de més trobades per intentar trobar sortida a un carreró -sense asfaltar- en el que s’hi han quedat encallats els anteriors governs municipals.

COMPARTIR

7 COMENTARIS

  1. Maleïdes urbanitzacions dels anys 60… que van neixer desperdigades pertot arreu, fent malbé tots els boscos, platges, costes, muntanyes…., aquestes cases estan plenes de defectes de construcció, se les feien els mateixos propietaris, ara que apechuguin… he vist cada nyap constructiu en aquestes urbanitzacions que espanta de només veure, tant de bo no si pogués fer res i el bosc tornés a crèixer tal i com havia sigut abans

    • Caram Joan,
      El problema de generalitzar és que es cau en l’error. Et puc assegurar que com a veí resident a Montserrat Park la situació no és tan caòtica com es vol donar a entendre. En el meu cas, l’Ajuntanent em va donar el permís d’obres prèvia presentació dels projectes pertinents. Res es va fer de forma ilegal.

  2. Els veins de la urbanització paguem els mateixos que els del nucli urbà. No considero adequada la teva expressió «que apechuguin». No em sembla just i menys quan cumplim amb totes les obligacions i no som responsables dels nyaps del promotor ni de l’incumpliment d’un pacte entre el promotor i l’Ajuntament.

  3. Que no us tornin a enganyar: Montserrat Park sí és sòl urbà, perquè té tots els serveis urbanístics bàsics, tal com diu la Llei d’Urbanisme:

    «Artículo 26. Concepto de suelo urbano.
    Constituyen el suelo urbano:
    a) Los terrenos que el planeamiento urbanístico incluye de manera expresa en esta clase de suelo porque, habiendo sido sometidos al proceso de integración en el tejido urbano, tienen todos los servicios urbanísticos básicos o bien son comprendidos en áreas consolidadas por la edificación de al menos dos terceras partes de su superficie edificable. (…)
    b) (…)

    Artículo 27. Servicios urbanísticos básicos.
    1. Son servicios urbanísticos básicos:
    a) La red viaria que tenga un nivel de consolidación suficiente para permitir la conectividad con la trama viaria básica municipal.
    b) Las redes de abastecimiento de agua y de saneamiento.
    c) El suministro de energía eléctrica.»

  4. una solució podria ser: Enderrocar totes les cases de montserrat park i que torni a ser bosc. A la gent que hi té residència fixe que se la reubiqui en pisos al poble.

Responder a Enrique Cancel·lar la resposta

*