‘Misteris de Barcelona per no dormir’

Ara que estem a tocar de l’anomenat amb l’anglicisme ‘Halloween’, o ‘festa de tots sants’ a casa nostra, us fem la recomanació d’un llibre juvenil que de ben segur que no ens deixarà dormir durant les nits que li dediquem temps a la seva lectura. ‘Misteris de Barcelona per no dormir’ és una guia de fets esgarrifosos i de llegendes terrorífiques, que ha reunit en aquesta novetat editorial la seva autora, Sylvia Lagarda-Mata acompanyat d’un conjunt d’il.lustracions a càrrec de Guillermo Capacés. Ho publica Angle Editorial i i disposa d’un total de 160 pàgines.

Després de la gran acceptació entre els lectors del llibre ‘Fantasmes de Barcelona’ de la mateixa autora, ara ens vol sorprendre amb les millors històries de Barcelona per no dormir. Històrie d’assassinats, aparicions misterioses, fantasmes, bombes, misteris encara per resoldre, alguna llegenda urbana. En resum, històries per no dormir, les més macabres que han tingut lloc a la  ciutat Comtal explicades al públic juvenil, i perquè no, també al lector adult. Una altra manera de viatjar per la história negra de Barcelona.

FETS MISTERIOSOS

Per fer una mica de ‘boca literària’ us oferim alguns del passatges d’aquest llibre. Com per exemple: estacions fantasma, fantasmes a les estacions.

Si anant en metro enganxeu el nas al vidre i feu pantalla amb les mans a banda i banda dels ulls, podreu arribar a veure fins a mitja dotzena d’estacions fantasma en tota la xarxa metropolitana. Però d’entre totes elles, les més misterioses són, sens dubte, les de la Via Laietana. «Correos» va ser inaugurada el 20 de febrer de 1934 just sota l’edifici de Correus que s’havia construït feia poc, i tenia el seu accés al davant mateix de la porta.

Era una estació final de línia, i per aquest motiu només tenia una via i una andana estreta, que ocupaven un dels dos túnels bessons, i una altra gran andana que cobria la superfície de l’altre túnel. Totes dues eren curtes i només hi arribaven metros d’un o dos vagons. Quan es va prolongar la línia per fer-la arribar fins a les proximitats de l’Estació de França, es va considerar que quedava massa a prop de la nova parada “Barceloneta”, i per això es va clausurar, el 20 de març de 1972…».

Sherlock Holmes a Barcelona. Cent anys després, pocs barcelonins recorden els fets que van succeir en l’època en què en Sherlock Holmes es passejava per la ciutat. Veig que somrieu. Això és perquè encara us penseu que en Sherlock Holmes mai va ser un personatge real…

Ho va ser! El seu nom, és clar, no era el mateix. Es deia Charles Arrow, era un dels principals detectius d’Scotland Yard, i va venir a Barcelona amb la missió de descobrir els responsables de les bombes que esclataven, de vegades en intervals de poques hores, per tota la ciutat.

El 3 de setembre de 1905, com cada matí, les germanes Rafà havien plantat al mig de la Rambla la seva paradeta de flors. Era la una i vint-i-cinc minuts del migdia quan es va sentir un formidable espetec, seguit d’un estrèpit de vidres trencats, crits de terror, llastimosos laments… A la vorera, esteses, les dues floristes agonitzant. Al sot d’un plàtan centenari, s’hi van trobar les restes d’un potent explosiu…

Sweeney Todd: el barber diabòlic de Barcelona. És probable que hagueu sentit a parlar més d’una vegada del barber diabòlic Sweeney Todd, un assassí en sèrie del segle XIX tan famós que els anglesos fins i tot en van fer un musical l’any 1979. I al 2007 el director de cinema Tim Burton va portar la història al cinema, amb Johnny Depp com a protagonista.
El que potser no sabeu és que Sweeney Todd no vivia a Fleet Street, a Londres, sinó? al carrer Pou de la Figuera, a Barcelona!

A l’altura del número 14 d’aquest carrer del barri de Sant Pere, esmentat ja en les guies urbanes del segle XIV, s’obre un petit carreró sense sortida que porta el mateix nom. Un estrany prolongament que té la seva explicació: antigament, en aquest espai havia existit un hostal molt famós a tota la ciutat pels seus guisats. Molta gent hi anava a menjar per- què se servien uns deliciosos plats de carn rostida, molt abundosos i de poc preu. L’hostaler explicava que el gust extraordinari de la carn es devia a un secret culinari que ell posseïa…

ELS AUTORS

Sylvia Lagarda-Mata, barcelonina de soca-rel, i amb el cor dividit entre la Catalunya dels seus amors i el Llenguadoc dels seus avantpassats, estima l’art, la història i el dia a dia dels seus petits països amb una passió que l’ha dut sovint a situar les seves narracions a cavall d’ambdues contrades. És llicenciada en Ciències de la Informació i Màster en Comunicació Audiovisual. Va exercir de publicitària i de periodista, i actualment es dedica a redactar guions per documentals i a donar classes de cinema i televisió. I encara li queda temps per escriure. Entre els seus llibres hi ha Goita camaco! Vale pagès!, Mazapanes amargos iFantasmes de Barcelona (Angle Editorial, 2009), un gran èxit de vendes amb quatre edicions.

Guillermo Capacés Ezquerra,  nascut el 1982, des de molt petit va quedar fascinat pel món del còmic i la il·lustració i va estudiar a l’Escola d’Art de Saragossa, la seva ciutat natal. El 2006, ja instal·lat a Barcelona, cursa estudis a l’Escola Joso. Amb la creació del fanzine Gato Negro és premiat al Saló del Còmic de Barcelona el 2010. Actualment compagina el còmic amb encàrrecs publicitaris i prepara diverses novel·les gràfiques, ben dispars entre elles.