Mireia Rubio presenta “El tiempo del negro”

La vilanovina Mireia Rubio va presentar dimarts la novel·la El tiempo del negro a Vilanova del Camí. Ho va fer al Centre Cívic del Barri de La Pau davant una sala plena de gom a gom d’incondicionals i de persones que d’una o altra manera s’han interessat pel projecte literari i solidari. A l’autora, l’acompanyaven en la presentació, l’escriptora igualadina Maria Enrich i la voluntària i activista, Ana Uroz.

Enrich va encetar la vetllada amb la part d’anàlisi més literària. Va situar l’obra i els principals protagonistes, posant en valor la coherència de la narració, l’estructura ben teixida de personatges i circumstàncies, de l’ús del temps passat i present, ben enllaçats i de bona confluència. Va dir que tot plegat denotava maduresa i un treball ambiciós, acurat i ben fet.

L’escriptora igualadina posà especial atenció també en l’estil descriptiu de la història, que era excels en metàfores. Va llegir-ne alguns paràgrafs dels molts que li havien cridat l’atenció. “Poesia pura”, comentava.  I va dir també que era “d’aquelles obres que te les emportes al cap més enllà de l’estona de llegir-les, perquè els personatges i la trama entren fins a dins i et transporten i et fan pensar”.

Finalment va destacar que li semblava una obra ben documentada i que s’hi denotava el sentiment i la implicació social de l’autora envers la situació dels migrants i altres causes de les quals Rubio n’és militant. En  la narració de El tiempo del negro s’aborden temes com la trata sexual de dones, la prostitució, les polítiques migratòries i la vulneració dels DD HH.

Al seu torn, Ana Uroz va donar un to amè i desenfadat a la presentació. Amiga incondicional de la Mireia Rubio, va explicar com havia viscut amb ella el procés de creació d’aquesta novel·la. Es va autodefinir com “Sparring “ de l’autora, orgullosa de ser-ho i de poder-la acompanyar.

Finalment fou el torn de l’autora que es va mostrar radiant, feliç, emocionada, plena de satisfacció i d’agraïment per haver pogut treure a la llum la segona novel·la. Convençuda que era un bon relat i amb bons presagis de cara a “l’èxit” de distribució. Va començar agraint a la sala la seva complicitat i explicant el procés d’autoedició de El tiempo del negro que finalment va sortir a la llum a través d’un projecte de micromecenatge a la plataforma Verkami i que va tenir una acollida magnífica.

També va voler dedicar protagonisme, temps i gestos d’agraïment als seus “companys de viatge”, especialment als voluntaris de la plataforma Stop Mare Mortum que seran els destinataris de la primera aportació econòmica (mil euros) del projecte a Verkami. Rubio va explicar la troballa que la propietària d’Artèria, Lluïsa Avante, va fer d’una obra de Pilar Alvarez Pablos “Caronte en Lesbos” i l’autora va obsequiar a Maria Dantas i Juan Linares, en nom de SMM per agrair-los la seva complicitat i la tasca de denúncia que estan realitzant amb els migrants i refugiats.

Capítol especial el del dibuixant de la portada, Juan Linares, per haver captat, sense estudi previ, un sentiment tan acurat , a través del protagonista: el fons de groc esperança i el blau del mar o de la carretera d’aquells que emprenen un llarg viatge.