La Nit de Cuiners de la Confraria la Vinyala va reunir a 235 persones al Restaurant Samuntà d’Òdena ahir a la nit, que es van aplegar per assistir a la ja tradicional cita estival de la Confraria. L’esdeveniment va agrupar a gent de tota la comarca i també de municipis com Esparraguera o Martorell. En total, es van cuinar 110 quilos de cargols.
El sopar serveix per tancar la temporada dels cofrares i també perquè s’investeixin a noves cuineres de la Confraria. En el sopar d’ahir, les aspirants Rosa Maria Cuscó i Carme Monclús van ser investides com a noves cuineres de l’entitat, després de que els cuiners i el jurat – coneguts com a tres eterns aspirants – tasstesin la seva cassola de cargols i li donéssin l’enhorabona. La Confraria de la Vinyala compta ara amb nou cuiners. Els aspirants ajuden a La Confraria al llarg de l’any, i és a la Nit dels Cuiners quan reben aquest ‘títol’.
Els assistents van poder gaudir de un ambient festiu, amb un bufet lliure de plats freds i a continuació, les racions dels cargols i les postres. El president de la Confraria Josep Vivancos, també cuiner i fundador, admet que va quedar sorpès amb la festa perquè “no sé si alguna associaació és capaç de reunir aquest ambient de germanor de manera espontània. Vam obrir les inscripcions dissabte a la tarda i dilluns al matí ja vam haver de tancar”.
La Confraria de la Vinyala va nèixer amb la voluntat de recuperar la gastronomia pròpia de l’Anoia, com és el cas del cargol de Vinya, que també és conegut a la Comarca del Bages i a zones marítimes. Els orígens s’han de buscar a l’any 2010, quan els 14 fundadors van constituir la Confraria i al llarg d’aquests set anys, han aconseguit arribar a ser 175 cofrares i reuneixen més de 100 persones en el sopar mensual que organitzen. Pel que fa la Nit dels Cuiners, els números també han incrementat. El primer any eren poc més de cinc persones, i amb els anys, s’ha passat del centenar. L’any 2016 van assistir-hi més de 150 persones i enguany, ja es va arribar a les 235.
El president explica que un altre dels pilars en els quals es va fundar l’entitat va ser la ‘germanor’ i gaudir de la cargolada com “una cosa de família. Molts anoiencs tenen un familiar que sap cuinar cargols”.
