Inici Núria Vinyals Menú educatiu

Menú educatiu

COMPARTIR
Menjador al Centre Loris Malaguzzi, Reggio Emilia.

Núria Vinyals

Parlem avui del menjador escolar.

Considerem el temps i l’espai del menjador escolar com a educatiu? De debò? En quin grau?

Quan les famílies opten pel servei del menjador escolar ho fan amb una voluntat pedagògica, per necessitat o per lleure?

Quan triem una escola ens interessem també pels valors pedagògics del servei de menjador?

L’equip de mestres té en consideració l’estona de dinar dins el projecte educatiu de centre o és aliè?

Aquestes i moltes altres preguntes afloren quan parlem del menjador. O potser mai no ens ho havíem plantejat.

Darrerament he tingut l’oportunitat de conèixer Àngels Geis i Balaguer, persona que m’ha fet aflorar moltes qüestions al respecte perquè n’ha fet un estudi molt acurat.

Actualment molts infants s’han de quedar a dinar a l’escola per necessitat de les famílies. Des de la comunitat educativa i les institucions hem de vetllar doncs perquè aquests infants hi trobin allò que realment els ajuda a créixer, nutritivament, evidentment, però també en el terreny educatiu.

Geis ens diu “hem observat el funcionament de diferents menjadors de parvulari i podem dir que a les escoles de la mostra se sol respectar el ritme de les criatures i hi ha una bona actitud d’escolta dels monitors, però la comunicació entre infants o entre infants i adults sovint és dificultosa, sigui per l’elevat nombre d’infants per a cada monitor, sigui perquè hi ha massa nens asseguts a la mateixa taula o per l’excessiu soroll present als menjadors. Tanmateix, s’observa que es deixa molt poca autonomia als infants, atès que no poden decidir la quantitat de menjar que volen (paradoxalment se’n llença força), no es pot servir cap aliment i poques vegades participen en el parament de taula. En fixar-nos en l’espai on es dina, constatem que en poques escoles els nens tenen tovalles a l’hora de dinar, i encara menys les tenen de roba, i que la majoria empra les safates per servir de cop tot el menjar; aquest fet  dificulta l’autonomia a uns infants de 3 a 6 anys (per exemple no poden escurar correctament la sopa o “suquen” la bata en intentar agafar el menjar que tenen més lluny).”

Hi ha escoles del nostre país que ja han observat aquestes mancances i han posat especial atenció en els valors que es desprenen d’aquestes estones; hi ha escoles que fan un seguiment acurat bàsicament vetllant pels menús i temes organitzatius, de personal… i també hi ha algunes escoles que entenen l’estona de dinar fora de l’horari lectiu.

Doncs bé, considerem que és important el QUÈ mengen, però també ON, COM i amb QUI MENGEN. Anem a desglossar-ho:

Punt 1: Tot el que passa a l’escola és educatiu.
Així doncs, com podem millorar el vessant educatiu del menjador? Què volem que passi educativament durant aquest temps?

Una opció és elaborar un pla de menjador que reculli percepcions de mestres i famílies, coordinació entre equips i una pauta d’observació. Parlem de valors, hàbits, emocions, coneixements…

Punt 2: En la nostra cultura es diu que les grans coses passen al voltant d’una taula.

A petita escala, doncs, entenem el menjador com un moment important de comunicació amb els companys de la mateixa edat, de diferents edats, amb adults… I és per això que hem de possibilitar que es produeixen les condicions que ho han de fer possible: agrupaments diferents, opció a escollir el lloc de seure, taules rodones, poc soroll…

Punt 3: Si l’escola prepara els infants per la vida, fem que l’escola s’assembli a la vida.

Donem responsabilitat i autonomia als infants i no cal que tinguin la sensació de ser servits i possibilitem que els adults també dinin amb els infants, en la mateixa taula, en un clima de tranquil·litat, confort i estima.

Punt 4: Activem tots els sentits.

Estar en un espai confortable dóna pau. A casa, a l’escola i arreu. Proposem-nos doncs, que el menjador sigui un espai atractiu des de la mirada també: taules ben parades amb estovalles i tovallons –millor de roba-, plats, coberts i gots d’ús quotidià i un gerro amb flors o un detall estètic que faci agradable aquell espai.

I fem percebre tranquil·litat, dinem sense presses i amb respecte vers les preferències dels infants.

Punt 5: L’abans i el després de menjar

Què se’ls proposa fer als infants abans i després de dinar? Què ens ve de gust fer a nosaltres abans i després de dinar? Descansar, jugar tranquils o estar en entorns agradables hauríem de poder-ho contemplar en totes les edats. I segurament no cal que també facin gaire més activitats dirigides –altrament anomenades extraescolars- en aquesta franja.

Per avui deixem-ho aquí. He fet només una pinzellada, hi ha molts altres temes a parlar en qüestió de menjador. L’objectiu és tenir-ho en compte i parlar-ne.

En un altre moment podem parlar dels àpats a casa.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*