La matinada d’aquest diumenge 31 de març canviarem l’hora i passarem a l’horari d’estiu. Així, a les 2 seran les 3 i el rellotge s’avança una hora durant la nit de dissabte a diumenge.
Més d’un segle canviant l’hora
El canvi d’hora és una mesura de més d’un segle de vida. Se li atribueixen diversos impulsors. Un d’ells és Benjamin Franklin, que mentre vivia a París va proposar que els francesos es llevessin abans per aprofitar la llum del sol.
També se n’emporta el mèrit el constructor anglès William Willet, per raons similars a Franklin. Diuen que un dia de 1905, passejant a cavall ben d’hora al matí, es va adonar que la major part de la gent encara dormia. Des de llavors es va proposar impulsar l’horari d’estiu, entre altres coses perquè això li permetia tornar de les seves partides de golf a la tarda quan el sol encara era a l’horitzó.
El primer a proposar la idea, però, va ser un neozelandès, l’entomòleg i astrònom George Vernon Hudson, el 1895.
Fins a la Primera Guerra Mundial la mesura no es va fer extensiva a tot Europa. Sempre per la mateixa raó: estalviar energia. En aquell cas, en ple conflicte bèl·lic, es volia estalviar carbó. El 1974 es va recuperar la idea per fer front a la primera crisi del petroli, en una situació d’estalvi energètic similar a l’actual. Des de llavors, el canvi horari s’ha anat aplicant al continent.
El canvi d’hora, però, no és una mesura comuna a tot el planeta. Hi ha molts països que no l’apliquen. Gran part de l’hemisferi sud no canvia els seus rellotges. Tampoc ho fan algunes zones dels Estats Units i el Canadà.
