Maria Senserrich: ‘Hem de demostrar-nos a nosaltres i al món que som majoria’

Amb formació i trajectòria professional vinculada al sector financer, Maria Senserrich es va estrenar en la política institucional fa una dècada com a regidora a l’Ajuntament d’Igualada quan la CiU de Marc Castells estava a l’oposició. El 2010 accedeix com a diputada al Parlament de Catalunya, on ha estat les tres darreres legislatures. Les dues primeres com a CiU i la darrera al grup parlamentari de Junts pel Sí. Als comicis del 21-D, Senserrich figura al lloc 27 de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya.

Anant al 27è lloc de la llista, vostè és el primer membre del PDeCAT després del president. Ha tocat sacrificar-se?

Jo ho definiria com un acte de generositat i responsabilitat. Els que entenem la política com un servei públic hem de saber escoltar al país i saber quin és el teu lloc en cada moment. El moment actual demanava que el president Puigdemont encapçalés una llista unitària, però això no va ser possible. La opció triada va ser que el president havia d’encapçalar una llista de país.

S’hagués imaginat mai una campanya electoral en aquestes circumstàncies?

Una generació com la nostra, que ha nascut i viscut en democràcia, hem vist que l’Estat espanyol és un estat totalitari, que no entén de democràcia i que utilitza els ciutadans només pels seus vots i ells fan i desfan, fent servir la força de la policia i la de la justícia. Mai hauria imaginat que un govern hagués estat empresonat.

Per tant, són unes eleccions convencionals?

No són normals. Per a mi no són les eleccions de la meva vida, són les eleccions del país, per poder defensar el nostre model de societat. Un estat autoritari i repressiu davant d’un model en el que hem entès que les institucions han d’estar obertes a que els ciutadans puguin decidir. Són dos models que han xocat. I no ve d’ara, ve del 1714.

Algú pot tenir la sensació que s’amaga la marca PDeCAT…

La única via legal que ens permetia tenir recursos d’espais electorals era fer aquesta llista que el president confeccionava. No ens amaguem, senzillament fem servir els recursos que tenim, però sempre pensant que fos una llista de país.

Després del 21-D es pot mantenir la via unilateral?

Nosaltres no hem parlat mai de vies unilaterals. Quan posem urnes l’1 d’octubre gràcies a moltes persones que voluntàriament ajuden, el que fem és democràcia, que la gent decideixi. I nosaltres complim en funció del que els ciutadans van decidir, malgrat la violència i tot el que vam patir. Els únics que han fet servit la unilateralitat ha estat el govern espanyol, donant ordres a la policia espanyola per generar violència, pànic i terror entre els ciutadans d’aquest país, votessin el que votessin.

Valia la pena declarar una independència que no s’ha pogut materialitzar?

Sí. Quan es volen aconseguir objectius s’han de sacsejar els escenaris. Nosaltres havíem de donar resposta al que va passar l’1 d’octubre. No podia quedar-se en res i deixar que ens trepitgessin sense cap mena de compassió com ja estan fent. Almenys amb dignitat, des del Parlament de Catalunya, hem pogut dir qui som i què representem. L’Estat ha volgut donar la violència i la presó com a resposta.

Estava tot a punt?

Catalunya té estructures d’estat. Moltes. Ensenyament, Salut, Mossos d’esquadra… Són estructures d’estat essencials i bàsiques per a ser un país. Ara be, ens falten altres estructures d’estat i les normatives que les han d’acompanyar, que es el que volíem fer amb diàleg durant el període de transició. Ara amb el 155 es volen carregar totes les estructures d’estat que diferents generacions i formacions polítiques han construït des dels anys 80. Jordi Pujol explicava que un president autonòmic li confessava que li molestava molt que Catalunya tingues policia pròpia simplement perquè la teníem els catalans.

L’estat espanyol és “catalanofòbic”?

Jo faig aquesta pregunta a vegades a diputats de Ciutadans, PSC o PP, el tripartit del 155. Em diuen que és una mania nostra, que veiem fantasmes allà on no n’hi ha. Però quan al Parlament votem lleis per unanimitat per protegir els ciutadans i millorar la seva qualitat de vida, quan arriben al Tribunal Constitucional les tomben. I no perquè siguin males lleis. Les tomben perquè ensumen a català i això és duríssim.

Quin resultat espera el 21-D?

L’important és que guanyem, que el president Puigdemont guanyi. És el president i ha de poder tornar com a president s’ha de restituir el govern que ha estat empresonat i exiliat. Hem de recuperar tot el que ens estan destruint a traves del 155 i demostrar-nos a nosaltres i al món que som majoria. Però això ho fem per a tothom, no només per uns quants.

Santi Vila va dimitir fent públiques les seves diferències amb el full de ruta. Els beneficia que encara formi part del PDeCAT?

El nostre és un partit democràtic que garanteix els drets i deures. Tenim un comitè d’ètica que té un expedient disciplinari obert a Santi Vila i a altres persones que han tingut posicions que enteníem que no eren les correctes . Quan se’ls escolti, el comitè prendrà les decisions que consideri necessàries.