Marca Igualada i neoliberalisme

Ja s’han decidit: els militants de CDC anoiencs es consideren ideològicament de centre. Però siguem sincers, CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) i els seus militants no es poden considerar a ells mateixos neoliberals perquè avui tothom sap o al menys té la intuïció que el neoliberalisme és, en paraules dels sociòlegs Christian Laval i Pierre Dardot, la raó del capitalisme contemporani, o encara més dur, el feixisme del segle XXI, com diu el filòsof Calatayud.

El neoliberalisme és un model governamental que neix de la teoria lliberal però que la viola, fent-li una volta de mitjó: si el liberalisme té com a consigna el “deixar fer” a l’economia on l’Estat només ha d’intervenir en casos d’emergència per evitar mals majors, el neoliberalisme té l’objectiu del “fer-ho tot”, en la mesura en que l’Estat ha d’esdevenir la garantia, no dels drets i deures del ciutadà, sinó dels mateixos afers econòmics: per al neoliberalisme, l’Estat ha de garantir l’economia mercantilista (capitalisme), i és a partir del benestar o malestar de l’economia que se’n gaudeix d’uns drets o d’uns altres.

Avui el neoliberalisme no és cap ombra oculta, tot al contrari, és quelcom viu i punyent en la nostra societat: des del tractat del TTIP que s’està elaborant entre els EE.UU i la UE on les multinacionals quedarien per sobre de les constitucions nacionals, passant per la modificació de l’article 135 de la Constitució espanyola on pagar el deute és prioritat per davant de les necessitats socials, fins a les reformes laborals que patim, l’augment de les taxes universitàries, la privatització d’hospitals o l’ús dels impostos dels ciutadans per a dur a terme les polítiques econòmiques locals però mai o molt poc assegurar i garantir el benestar social d’aquestes, entre d’altres mesures. La ideologia neoliberal ha fet esdevenir la política com l’estri que ha de permetre el funcionament de l’economia i no pas el resguard i la protecció dels drets de les persones: Rousseau, Montesquieu i Wollstonecraft han mort per donar pas a l’hegemonia política de Thatcher, Reagan i Aznar.

Si mirem les polítiques de CDC podem veure com el neoliberalisme és la seva Marca. La privatització o l’ús d’espais públics per al desenvolupament econòmic de grans empreses privades són les característiques del neoliberalisme, i aquesta ha estat la gestió de CDC en els darrers anys a la Generalitat. A Igualada podem veure que les polítiques actuals de CDC són idèntiques: des de la Marca Igualada, on la ciutadania està pagant amb impostos les millores de l’economia d’un sector oblidant-se de la resta d’igualadins, com ara els Clústers o el maquillatge del centre de la ciutat per afavorir només alguns comerços, fins al fet de prioritzar el pagament del deute de la ciutat abans d’arreglar els problemes de desnonaments i talls de serveis a famílies amb problemes econòmics, per no parlar d’una campanya cívica que pretén mantenir bonica una ciutat per a compradors com si Igualada fos un gran centre comercial.

Quan una ciutat inverteix més diners en prohibir i denunciar allò que pot fer semblar lleig estèticament als compradors en comptes d’intentar resoldre els problemes civils; quan s’inverteixen diners públics per potenciar alguns sectors econòmics en detriment d’altres i dels serveis socials; quan es concep la ciutat com un “gran centre comercial a l’aire lliure” en comptes de veure-la com la casa de tots els ciutadans, és quan podem dir que se’n fa un ús mercantilista (neoliberal) de la ciutat i no un ús social; les paraules diuen, però les accions defineixen.