Manipulant l’opinió igualadina

Les opinions són el resultat de tot un seguit de processos socials de formació on intervenen múltiples factors, entre ells els mitjans de comunicació. Aquests tenen una part de responsabilitat enorme ja que determinen el nostre coneixement més enllà de la nostra experiència, podent generar un estat social determinat. En tenim molts d’exemples, des d’atemptats que han acabat esdevenint en islamofòbia en la societat fins a arribar a creure que els Estats estan en perill degut a “tropes d’immigrants” que salten tanques. No és sinó pels mitjans de comunicació que l’opinió pública pot acabar derivant en esquizofrènia, però només són mitjans i, per tant, són només estris que serveixen per mostrar informació. Així doncs, és més important qui i com es genera la informació que hi ha en ells, que no pas què hi diuen.

Els mitjans de comunicació informen, però també generen un cert estat d’opinió: des de produir els nostres debats, fins a determinar les nostres opinions, la informació que mostren els mitjans de comunicació acaba generant estats d’opinió. Si no ho aconsegueix, aquesta és, almenys, una de les seves intencions. Però, tot i que amb els mitjans de comunicació de masses sembla molt fàcil esbrinar quan ens intenten manipular, succeeix el mateix a l’àmbit local? Des d’articles de notes de premsa a articles d’opinió, tota informació té com a objectiu informar, però també produir un determinat estat d’opinió.

Les formes per tal de generar els estats d’opinió solen ser velades, cercant la “neutralitat” i/o raonaments empírics, però no ha estat el cas amb la revista que edita l’Ajuntament d’Igualada, “Igualada informació”. Aquesta revista, que ha d’haver arribat a totes les llars dels i les igualadines, segurament ja estigui, en gran número, camí a l’abocador de Tivissa de Fomento, però si algú encara la té a la mà o se’n recorda d’ella, de seguida podrà veure que el seu objectiu no és pas informar a la ciutadania, sinó generar-li un determinat estat d’opinió. Com tota revista informativa d’un ajuntament, aquesta hauria d’informar del que ha succeït a la ciutat en relació amb la política del consistori i no només sobre allò que ha fet l’ajuntament. Si l’observem, però, veurem que aquesta només parla d’allò que ha fet el govern actual, sense paraula cap tipus de crítica i mitjançant titulars en forma d’eslògan electoral que tenen com a objectiu generar un estat d’opinió en els i les igualadines on les accions del govern són totes correctes i van en la bona direcció. Això s’anomena fer ús de la institució pública per afavorir un partit determinat – en aquest cas CiU.

Si posem atenció a cóm es diu la informació i l’analitzem una mica més a fons, veurem que només obrir la primera plana ens parla d’un pressupost eficient, sabent que part de l’oposició es va manifestar en contra; el “detall” del pressupost parla de 5’7 milions invertits però no se’n parla dels quasi 50 milions restants; els titulars volen reflectir la ciutat amable de la que parla el batlle Marc Castells, però oblida la prohibició de penjar cartells i dels privilegis que van rebre els regidors amb entrades gratuïtes per a la Mostra per exemple; es centra en el cinema com a exemple de ciutat ambiciosa sense fer referència a l’estancament de l’activitat laboral registrada, de la mateixa manera que es parla de ciutat planificada quan ni tan sols es menciona en cap moment el POUM que es reclama des de tota la oposició. La revista té la intenció de fer propaganda electoral de l’actual govern d’Igualada (CiU) amb diners de tots els contribuents igualadins, per tal de generar un estat d’opinió favorable al govern de Marc Castells.

Aquest no ha estat l’únic intent del govern de Marc Castells de generar en la ciutadania una opinió determinada: des del fet de municipalitzar la gestió de l’aigua (el regidor de Qualitat Urbana, Jordi Pont, va afirmar que municipalitzar el servei d’aigua costaria un mínim de 30 milions d’euros sense abans fer una auditoria), passant per les mentides del propi alcalde sobre els pressupostos del 2016 (el batlle va afirmar durant un any que els seus pressupostos eren els més socials de la historia d’Igualada, però per exemple durant els anys 2011, 2013, 2014 i 2015 es va invertir més en teixit social), fins a arribar a l’actualitat on la primera tinent d’alcalde, Àngels Chacón, ha acusat a la CUP de demagògia després de que aquest grup municipal hagi desvelat el contracte decidit a dit per la regidora a una empresa per fer un treball per a l’Ajuntament en comptes de realitzar un concurs. La intencionalitat d’aquests discursos no es tant arribar a la veritat, sinó generar un determinat estat d’opinió en la ciutadania igualadina a favor del govern de la capital anoienca, faci el que faci el consistori igualadí.

La manipulació mediàtica és continua: si no estem previnguts, ens faran estimar als opressors i odiar als oprimits. Tot i que la institució pública és sovint la més utilitzada per generar una veritat hegemònica per vendre i continuar governant, d’ella també s’espera certa neutralitat, en la mesura que ha de representar els interessos generals de la ciutadania en comptes de fer propaganda del partit que dirigeix la governació. La intenció de la revista de l’Ajuntament d’Igualada podria haver informat als i les igualadines d’allò que ha succeït a la ciutat aquest darrer any, però ha decidit fer-ho amb l’estil propi del “NODO” on tot semblen alegries: tot i anomenar-se “Igualada informació”, sembla voler mantenir desinformada de la realitat igualadina a la seva ciutadania i només fer relluir les accions que interessen electoralment al govern per crear en l’imaginari dels i les igualadines la marca Igualada ideal que CiU vol vendre.

Joan Carles González