Som a Oristà. Dissabte 11 de maç de 2017. Els vint btters de la Manko que ens hem aplegat al poble agencem les bicis i no són encara dos quarts de nou quan ja comencem a pedalar. Als dos minuts ja ens trobem amb un fort i llarguet rost a la sortida del poble. Ens enxampa freds i és una mica dur. No ens ho havíen dit que la cosa començaria així. Uf! Arribem dalt i un ens diu que ja som dalt l’altiplà del Lluçanès. Bé, d’alt sí que ho és lleugerament ja que estem vorejant els sis-cents metres, ara bé, de pla, res de res com veurem més tard. Seguim un bonic camí i trossets de corriol enmig d’alzinars i conreus de cereals. Quan arribem prop de la Casanova de Plabassí, una furgoneta amb coca, xocolata i mistela ens espera. Caram!, hi ha gent que realment pensa en els altres. Ha estat una invitació del vocal d’avui. Després d’aquest inesperat i agradable toc continuem. Ara sí que comença el xou de debò. Sort de la coca! Ens havíen dit que hi havia molts corriolets que es “deixaven fer” sense problemes. Bé, de complicats no ho eren, poca trialera, però sí una muntanya russa contínua. Allò de “pla” que suara hem dit, res de res. Tot són petites i encantadores valletes curulles de vegetació, amb totes les coses bones que un pot imaginar. Plenes de moixons que canten en una primavera avançada. Un afeccionat a la ornitologia em diu que són mallerengues i no sé què més. És bonic pedalar i sentir-los cantar. Fa caloreta. Però els senderons són un puja-baixa-puja continu. I així quasi tot el matí. L’entorn és molt bonic. Per a nosaltres és una sorpresa. Havíem pedalat fa uns anys una mica més al nord d’ací, per Alpens i Puig Cornador. Tanmateix això també és molt bell. I treballat, uf! Una hora després de la coca esmorzem de l’entrepà que duem. Tornem a tenir gana. L’itinerari és lent i esforçat. I sant-tornem-hi. Més viaranys enmig d’un bosc mediterrani ufanós d’alzinar, rovira i sota-bosc. Pedalem fortament per un caminoi sinuós que ascendeix i descendeix contínuament, de poca dificultat tècnica. Fa massa bo pel temps que som. L’aigua comença a escurçar-se. Prop nostre no hi ha fonts ni cases. Tot és forest. De sobte albirem no massa lluny Sant Feliu Sasserra. Aigua, pensen uns. Altres, una borra birra. Ens ho em guanyat. La d’avui ha estat una molt interessant i entretinguda excursió de nivell altet per indrets que quasi ningú de nosaltres coneixia. De Sant Feliu Sasserra anem a Oristà on donem per acabada l’excursió. Agafem els cotxes i anem a dinar a un poble del costat. Tot ha sortit força bé i el personal està satisfet.
La propera excursió és dissabte 22 d’abril a la Plana d’Urgell. És de nivell baix i tot el dia. Els interessats poden adreçar-se el dimecres 19 d’abril a les 20h a Les Comes. Per a més informació us podeu connectar a http://www.mancomunitatbtt.net/
Francesc Andreu i Mateu
Mancomunitat BTT
