Inici Cinema “Los climas”, a la Pantalla Oberta del Cineclub Ateneu

“Los climas”, a la Pantalla Oberta del Cineclub Ateneu

COMPARTIR

[Img #6173]El cicle Pantalla Oberta del Cineclub Ateneu proposa per aquest dijous 11 d’abril a les 8 del vespre “Los climas” (IKLIMLER), de Nuri Bilge Ceylan (Turquia-França 2006). Com és habitual la projecció es farà a la Sala de Socis i l’entrada és lliure.

L’ésser humà és feliç per raons simples, i és desgraciat per raons encara més simples. També
es neix per raons simples i es mor per raons encara més simples,… Isa (Nuri Bilge Ceylan),
professor d’arqueologia- i Bahar (Ebru Ceylan), que treballa en la direcció artística en una cadena televisiva especialitzada en culebrots, són dos personatges solitaris arrossegats pel sempre canviant clima del seus desigs a la recerca d’una felicitat que ja no els hi pertany.
[swf object]Tots dos són de vacances al sud de Turquia, seran les últimes que passaràn junts. La passió ha desaparegut de la relació i Isa decideix trencar-la. La parella es separa i cadascú torna sol
a Istanbul. Després d’una plujosa tardor i immers en la solitud, Isa decideix anar a buscar la seva dona per intentar recompondre la seva relació, o potser per acabar-la de trencar-la
de nou.

Ara aprofitant que s’estrena a les pantalles el seu nou film de Nuri Bilge Ceylan, Érase una
vez Anatòlia (2012) volem recuperar algun element de la seva filmografia -de fet, va ser en
un dels primers Zomm Festival que vam poder-lo descobrir amb Lejano (2002) -, i ho fem
amb Los climas (2006), film que es va passejar pels festivals recollint força premis, i que en
aquell mateix any aconseguia el de la FIPRESCI a Cannes.

El títol del film, Los climas, fa referencia a les estacions que marquen el relat i que mostra
l’estat canviant dels sentiments dels personatges. Nuri Bilge Ceylan –nascut a Istanbul el
1959- si bé a Lejano abastava el tema de la família, aquí toca el de la parella. Ell també
intervé com actor, en el paper d’Isa –un personatge masclista-, juntament amb membres
de la seva família i coneguts –un procediment habitual del director-. El film rodat en digital
d’alta definició, mostra quin és el seu estil: la depuració de les escenes, el gran treball
amb els actors i els primers plans, i el protagonisme i la composició dels paisatges –de fet
durant molts anys va ser fotògraf de professió-. I es pot observar com una de les seves fonts
d’inspiració és la pintura.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*