El cicle Pantalla Oberta del Cineclub Ateneu proposa per aquest dijous 11 d’abril a les 8 del vespre «Los climas» (IKLIMLER), de Nuri Bilge Ceylan (Turquia-França 2006). Com és habitual la projecció es farà a la Sala de Socis i l’entrada és lliure.
L’ésser humà és feliç per raons simples, i és desgraciat per raons encara més simples. També
es neix per raons simples i es mor per raons encara més simples,… Isa (Nuri Bilge Ceylan),
professor d’arqueologia- i Bahar (Ebru Ceylan), que treballa en la direcció artística en una cadena televisiva especialitzada en culebrots, són dos personatges solitaris arrossegats pel sempre canviant clima del seus desigs a la recerca d’una felicitat que ja no els hi pertany.
Tots dos són de vacances al sud de Turquia, seran les últimes que passaràn junts. La passió ha desaparegut de la relació i Isa decideix trencar-la. La parella es separa i cadascú torna sol
a Istanbul. Després d’una plujosa tardor i immers en la solitud, Isa decideix anar a buscar la seva dona per intentar recompondre la seva relació, o potser per acabar-la de trencar-la
de nou.
Ara aprofitant que s’estrena a les pantalles el seu nou film de Nuri Bilge Ceylan, Érase una
vez Anatòlia (2012) volem recuperar algun element de la seva filmografia -de fet, va ser en
un dels primers Zomm Festival que vam poder-lo descobrir amb Lejano (2002) -, i ho fem
amb Los climas (2006), film que es va passejar pels festivals recollint força premis, i que en
aquell mateix any aconseguia el de la FIPRESCI a Cannes.
El títol del film, Los climas, fa referencia a les estacions que marquen el relat i que mostra
l’estat canviant dels sentiments dels personatges. Nuri Bilge Ceylan –nascut a Istanbul el
1959- si bé a Lejano abastava el tema de la família, aquí toca el de la parella. Ell també
intervé com actor, en el paper d’Isa –un personatge masclista-, juntament amb membres
de la seva família i coneguts –un procediment habitual del director-. El film rodat en digital
d’alta definició, mostra quin és el seu estil: la depuració de les escenes, el gran treball
amb els actors i els primers plans, i el protagonisme i la composició dels paisatges –de fet
durant molts anys va ser fotògraf de professió-. I es pot observar com una de les seves fonts
d’inspiració és la pintura.