La recerca històrica impulsada arran del llibre «Can Fontanelles. La història d’un país a través de la seva gent» ha permès recuperar informació clau sobre un anoienc desaparegut durant la Guerra Civil i localitzar on està enterrat.
L’obra, escrita per les anoienques Mònica Morros Serra i Ester Serra Térmens, reconstrueix la història d’una masia de Piera a partir de documents d’arxiu i records familiars. Durant aquest procés d’investigació, les autores —que són família del desaparegut— van poder recollir detalls sobre la desaparició de Pere Guilera Xaus, del qual durant dècades no s’havia pogut saber amb certesa què li havia passat durant el conflicte bèl·lic.
La informació recollida durant la investigació va permetre aportar dades sobre el cas i posar-les en coneixement dels organismes de memòria democràtica. Amb aquesta informació i la continguda pels organismes oficials, la Generalitat ha pogut determinar que Pere Guilera Xaus es troba enterrat en una de les fosses comunes del Cementiri dels Caputxins de Mataró.
Els arxius han permès reconstruir també les circumstàncies de la seva mort. Pere Guilera Xaus, soldat republicà i qui havia de ser hereu de Can Fontanelles, havia estat ferit per metralla al front i va ser traslladat a un dels hospitals militars de Mataró per poder-lo operar. Segons la documentació localitzada, va morir el 29 de gener a causa d’una epidèmia de febre tifoide que afectava els centres sanitaris en els darrers mesos de la guerra. El seu ingrés va coincidir amb un moment de retirada de les tropes republicans, fet que va obligar a deixar als hospitals els ferits més greus, com era el seu cas.
Precisament el passat dissabte, 7 de març de 2026, el cementiri de Mataró va acollir un acte de dignificació de les fosses comunes de la Guerra Civil, amb la instal·lació de plaques commemoratives.
La iniciativa forma part d’un projecte de recuperació i difusió de la memòria democràtica impulsat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
Un extens treball d’investigació liderat per la historiadora mataronina Maria Salicrú-Maltas, amb la col·laboració de l’historiador Juli Cuéllar, ha permès identificar els noms de més de 250 persones inhumades a les fosses comunes. La majoria són soldats que van morir als hospitals militars que hi havia a la ciutat durant la Guerra Civil.
El cas posa de manifest com la recerca històrica i la recuperació de la memòria familiar poden contribuir a aclarir històries que havien quedat sense resposta durant dècades.
