Inici Joan Carles González Caldito Llibertat d’expressió

Llibertat d’expressió

COMPARTIR

Juan Carlos González

Quan ja creiem que la repressió contra la llibertat d’expressió havia caigut en l’oblit, el govern central del PP i els seus còmplices del PSOE i C’s l’han tornat a ressuscitar: Madrid va prohibir fer “apologia del referèndum” i per aquest motiu molts ciutadans de Catalunya van sortir als carrers de les seves ciutats a defensar el dret de vot, però sobretot d’expressió. Així ho van demostrar les encartellades populars que van haver-hi a tot el país sota el lema #empaperem. Igualada no va ser l’excepció i la nit del dimecres 20 de setembre diverses entitats i partits van planificar una encartellada popular que va resultar un èxit rotund. Fins i tot aquesta acció popular va rebre el suport del batlle de la ciutat, Marc Castells, el qual animava a participar a la ciutadania a empaperar la ciutat amb el cartell reivindicatiu, però no se n’adonava que estava defensant quelcom que durant quasi dos anys ha estat perseguint: l’incivisme. Més concretament, l’alcalde oblidava l’article 33 de l’Ordenança de les Persones, els Béns i la Tinença d’Animals que ell i el seu equip van redactar al 2013, on s’especifica que “queda prohibit realitzar qualsevol tipus de pintada i enganxar i col·locar cartells i similars a la via pública, façanes d’edificis, elements de mobiliari urbà i espais comuns”, a més de considerar-se una infracció molt greu sancionada amb multes d’entre 300 a 450 euros.

Aquesta ordenança es va vendre políticament com una mesura per evitar embrutar la ciutat, però el rerefons era impedir que la oposició i el pluralisme polític es pogués expressar, amb la conseqüència que les entitats culturals, i fins i tot persones que es busquen la vida, quedaven sense veu: la llibertat d’expressió es prohibia en nom del civisme i la neteja. La història, però, no es va deturar aquí. Al març de 2016, i veient que una ordenança per si mateixa sense cap acció governamental no val per res, l’equip de govern de l’Ajuntament d’Igualada va posar en marxa un pla de xoc al centre de la ciutat que va consistir en la retirada intensiva de cartells, la neteja de pintades a les parets i la retirada de brutícia. El batlle Marc Castells “declarava la guerra a l’incivisme” i feia públic que al mes d’abril de 2016 presentarien una moció per intentar eradicar les conductes incíviques dels ciutadans. Així, al Ple d’abril de 2016 el govern de CiU a l’Ajuntament d’Igualada va presentar la moció, titulada “tolerància zero davant l’incivisme”, en la que demanaven la implicació de tots els grups polítics representats al consistori en les diferents accions de no tolerar cap tipus d’acció incívica a Igualada, proposant quan ho considerin oportú mesures orientades a la millora de la convivència i l’estímul del civisme. Si bé no entrarem a definir en què consisteix l’incivisme – cosa que tampoc va fer l’equip de Marc Castells –, aquesta campanya, de nou, no anava dirigida a eradicar “l’incivisme igualadí”, sinó a perseguir la dissidència vers les polítiques de l’Ajuntament. De fet, si el govern volgués realment mantenir neta la ciutat, miraria de fer-ho a partir de propostes alternatives, com per exemple ampliant llocs per enganxar cartells o posar murs a disposició de la gent per a pintar-los, però en realitat el que pretenia aconseguir amb la moció era assenyalar a la oposició que votés en contra per poder declarar-los incívics.

Malgrat que Marc Castells va haver de menjar-se la seva pròpia ordenança perquè la fiscalia de l’estat intentava impedir qualsevol expressió sobre el referèndum de l’1 d’octubre, al ple extraordinari que es va fer el passat octubre, on es modificaven ordenances, no es va canviar l’article 33 l’ordenança que lluita contra l’incivisme. Amb aquestes línies no pretenc deslegitimar el referèndum, sinó fer reflexionar a l’alcalde per a que arribi a la conclusió que la llibertat d’expressió és quelcom que no s’ha de coartar. De fet, ara que ha viscut a la pròpia carn la repressió contra la llibertat d’expressió, pot entendre que quan prohibeix penjar cartells a Igualada està impossibilitant l’expressió d’entitats i persones que es busquen la vida: el batlle hauria d’entendre que la seva política contra l’incivisme acaba vulnerant la llibertat d’expressió perquè la reprimeix, però oblida que la llibertat que no es pot contenir.

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. Possiblement estaries millor vivint una temporada en alguna ciutat del centre d’europa on el civisme i l’educació es respira pels carrers i les parets dels edificis. Ets bastant hipocrita de voler barrejar la llibertat d’expressió amb la salvatjada d’embrutar la ciutat. Per la llibertat d’expressió les persones civilitzades parles, discuteixen i s’enten. Potser que tornis a l’escola i que t’ensenyin «educació», perque l’ajuntament s’ha de dedicar a fer cumplir la llei i tenir la ciutat presentable. Ho has entes? Doncs au, aplicat-ho!

Responder a Lluis Cancel·lar la resposta

*