Inici Societat La Llacuna afronta la cinquena campanya d’excavacions al jaciment ibèric del Castellar

La Llacuna afronta la cinquena campanya d’excavacions al jaciment ibèric del Castellar

COMPARTIR

Aquest 2018 la Llacuna celebra cinc anys consecutius de campanyes arqueològiques al jaciment ibèric del Castellar, una aposta que va fer l’Ajuntament de la Llacuna, a través de la seva regidoria de cultura, que va creure en la recuperació d’aquest patrimoni com a font de riquesa cultural i va acollir, l’any 2013, el primer camp de treball destinat a la recerca arqueològica del poblat en el que hi van participar una vintena de joves vinguts d’arreu del món.

Com cada any, els treballs arqueològics estan dirigits per l’arqueòloga i restauradora Mireia Sabaté de la cooperativa ArqueoVitis sccl, i Jordi Morer de Món Iber Rocs SL.

Els treballs estan emmarcats en el projecte de recerca “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l’època romanorepublicana”, que té com a investigador principal el catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Sanmartí i Grego. La campanya comptarà amb la col·laboració de joves d’arreu del món que participen al camp de treball “The iberians, life underground” (“Íbers, la vida sota terra”).

Totes les intervencions són possibles gràcies a la implicació econòmica de l’Ajuntament de la Llacuna, la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona, a través de les subvencions per als projectes de recerca que atorga la Generalitat de Catalunya.

El jaciment del Castellar

Aquest jaciment, situat a més de 914 m sobre el nivell del mar a la serra d’Ancosa, als peus del cim del Castellar, el van descobrir als anys 70 del segle passat. Entre el 1979 i 1980 la Dra. Núria Rafel va excavar una petita àrea que va confirmar que es tractava d’un assentament ibèric del qual se’n conservaven algunes habitacions datat entre el segles III i I ane.

Anys més tard, el 2012, gràcies a la voluntat de veïns i veïnes del poble i l’Ajuntament, es va realitzar una campanya de neteja i sanejament de les restes arqueològiques excavades, que havien estat engolides per la vegetació del bosc. Aquesta intervenció va ser avalada per la Universitat de Barcelona, moment en què es van iniciar les converses per començar a traçar un projecte de futur per aquest jaciment.

Des del 2014 els treballs científics en aquest jaciment no han cessat i s’han realitzat campanyes d’excavació i consolidació de les restes que s’anaven descobrint. En totes les campanyes l’equip de recerca, ha tingut la col·laboració d’estudiants d’arqueologia de diferents universitats voluntaris, i els joves participants en els camps de treballs que ofereix el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Els dos primers anys ofert per a joves menors d’edat catalans i, des del 2016, adreçat a joves majors d’edat d’arreu del món. Ens els dos últims anys han participat més de 35 joves provinents de més de 10 nacionalitats diferents: Kazakhstan, República Txeca, França, Itàlia, Mèxic, Taiwan, Turquia, Suècia, Corea, Armènia, etc. que han col·laborat en la recerca i ala posada en valor d’aquest bé patrimonial.

Fortí ibèric de control territorial

En el decurs de les campanyes al jaciment del Castellar s’ha posat al descobert una trama urbanitzada d’entorn 600 metres quadrats. Ara per ara, s’ha constatat que, al voltant d’un gran espai obert a la zona central, s’organitza un barri d’edificacions (de moment 7) adossades a la muralla que encercla i protegeix el poblat. Aquest espai obert intercomunica el barri occidental amb un immens aflorament de la roca mare (força erosionada) que domina la part central del turó, tal vegada una torre de guaita.

Gràcies als materials recuperats s’ha datat aquest assentament entre els segles III – I ane, moment en què l’exèrcit romà ja havia arribat a la zona, tenia sota control el territori costaner, i estava en fase d’expansió cap a l’interior. Pel que fa al paper i funcionalitat d’aquest assentament, els estudis realitzats es decanten per definir-lo com un fortí ibèric de control territorial, ja que des d’allí dalt es té un gran control sobre el curs del Foix i la Plana del Penedès, des de Subirats fins les canteres de Clariana, albirant al nord la serralada prepirinenca i, al sud, el mar.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*